Notícia

Un llibre per conèixer ‘Els ateneus al Poblenou i la Barceloneta’

Editorial Afers publica l’estudi històric de María Jesús Vidal, Sheila García i Isabel Centeno

Associacionisme
Capçalera de la revista Portaveu, de l'Ateneu Democràtic Regionalista del Poblenou, publicada el 1931
Capçalera de la revista Portaveu, de l'Ateneu Democràtic Regionalista del Poblenou, publicada el 1931 | Arxiu Històric del Poblenou

Amb la industrialització, el Poblenou i la Barceloneta van rebre importants masses de treballadors. Un flux migratori que va ser decisiu en el creixement dels barris i la creació de nous espais de socialització i oci. En el setè volum de la col·lecció Terra d’Ateneus s’analitza la història de l’Ateneu Marquès de la Mina (Barceloneta) i l’Ateneu Democràtic Regionalista del Poblenou.

El llibre serà presentat dimarts 20 de setembre (18.30 h) a la Torre de les Aigües del Besòs, en un acte que comptarà amb les intervencions de les autores -María Jesús Vida, Sheila García i Isabel Centeno-, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural Adelaida Moya, el president de la Federació d’Ateneus de Catalunya Pep Morella, el president de l’Arxiu Històric del Poblenou Jordi Fossas, i la periodista Maria Favà com a presentadora.

Actiu entre 1885 i 1930, l’Ateneu Marquès de la Mina va ser fundat per Anton Raxach, activista cultural contrari a l’esclavisme i defensor de les lluites obreristes. L’obra de Vidal, García i Centeno analitza l’evolució ideològica de l’entitat, l’escissió que va produir-se en morir prematurament Reixach, i una darrera etapa en la qual l’edifici a hostatjar la Fraternitat Republicana Radical de la Barceloneta.

L’Ateneu Democràtic Regionalista del Poblenou va ser fundat el 1902 per cercles pròxims a la Lliga Regionalista. Gaudia d’un ampli ventall d’ofertes culturals (sardanisme, teatre, promoció musical, seccions infantils de rítmica i plàstica, excursionisme) a través de les quals s’infonien els ideals catalanistes. En els seus inicis, l’ateneu va ubicar-se al Teatre Cervantes i al Patronat de l’Obrer. Les seves instal·lacions van acollir l’escola pública del Poblenou. Des de 1917 va disposar d’una publicació pròpia, interrompuda durant la dictadura de Primo de Rivera i recuperada amb la proclamació de la II República. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article