Notícia

Míriam Iscla, la camaleona de l’escena catalana

L’actriu recull el 48è Premi Memorial Margarida Xirgu en el Teatre Romea

Teatre
L'actriu rep el premi a la millor actriu de la temporada teatral barcelonina
L'actriu rep el premi a la millor actriu de la temporada teatral barcelonina | Elena Calzada (ENS)

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Ha estat una dona que no parava de tenir fills a Petits contes misògins de Patrícia Highsmith, una hostessa de vol una mica surrealista però de cap lúcid a Jet Lag, la comissària Porfiria en el clàssic Crim i càstig de Dostoievski, una mare soltera esbojarrada a Les bones intencions, i fins i tot només una boca parlant a Beckett’s ladies. Un talent “tot terreny” i una extraordinària “versatilitat” han caracteritzat tota la trajectòria de Míriam Iscla i ara l’han fet mereixedora del Premi de Margarida Xirgu 2022. L’actriu de Pineda de Mar va recollir el guardó ahir dilluns al vespre en el Teatre Romea de Barcelona, en una gala molt emotiva, en què el director Sergi Belbel va exercir de mestre de cerimònies.

Iscla va rebre el guardó en forma d’anell d’or (dissenyat en aquesta ocasió per la joiera Cristina Giménez) de la mà de l’última Xirgu, Roser Batalla. L’actriu –qui suma el seu nom a la llarga i extraordinària llista d’actrius guardonades, amb ella, 48, com Núria Espert, Anna Lizaran, Carme Elias, Clara Segura, Mercedes Sampietro o Emma Vilarasau–, va subratllar la importància d’aquest premi que  “dibuixa la trajectòria del teatre català en femení, que és excelsa i cal reivindicar”.

El Margarida Xirgu reconeix anualment la millor actriu de la temporada teatral barcelonina. I en el cas d’Iscla el jurat va destacar les seves interpretacions en dos muntatges tant diferents (i gairebé oposats) com Crim i càstig i Les bones intencions, que es van poder veure al Lliure i al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa: en el primer va ser Porfiri (convertit en Porfiria) Petrovna –“un regal de Pau Carrió”, va confessar la mateixa actriu– i en el segon Paula, “una pallassa plena de bogeria, que l’emparenta amb la gran comedianta com és Rosa Maria Sardà”, com va destacar en aquest cas Sergi Belbel.

Belbel, qui l’ha dirigit en muntatges com Homes!, Beckett’s ladies o Les falses confidències, va ser l’encarregat de glossar la trajectòria de l’actriu, que suma més de 30 anys al teatre i a la televisió. El dramaturg va provocar un dels moments més emotius de la gala quan va explicar que va conèixer Iscla l’any 1991, quan la va veure actuar per primera vegada en Petits contes misògins amb T de Teatre. Va ser “una meravella d’espectacle” que li va quedar “gravat en la memòria”, va confessar. I sobre l’escenari va reproduir el que va fer llavors en el camerino on ella s’estava desmaquillant en acabar la funció: agenollar-se i llançar-se als seus peus.  Literalment.

El director va ressaltar de Míriam Iscla la seva “enorme avidesa, gairebé un neguit de saber i aprendre coses”, i sobretot la seva versatilitat, que fan d’ella  una “actriu tot terreny”: “Ella ho toca tot i ho toca bé”, ja siguin autors clàssics i universals, de Shakespeare a Tennessee Williams, clàssics catalans com Segarra, contemporanis d’aquí com Jordi Casanovas, Marta Buchaca o Josep Maria Miró, i també de fora, com Harold Pinter i Samuel Beckett; i els gèneres de comèdia, tragèdia o drama. I això “enforteix la dramatúrgia del país”. I és que ella, va continuar, posant-se en la pell dels personatges, atorgant-los vida i ànima als personatges, “representa el somni dels dramaturgs”.

Durant la cerimònia, Iscla també va conversar a dalt de l’escenari amb el presentador, el crític teatral Oriol Puig Taulé, qui va recordar que Iscla va començar carrera de Medicina  (en concret, l’especialitat de cardiologia), però per sort la va canviar per “dedicar-se a curar ànimes i fer els cossos més feliços”.

En la part final, l’actriu pinedenca va voler agrair al públic el seu esforç per seguir anant al teatre: “l’esforç de sortir de nit, de pagar l’entrada”. I sobretot d’avenir-se a participar “en el pacte de complicitat” que en cada funció els proposen els actors i actrius, de pujar a “un viatge sabent que és mentida” però fent veure que ens el creiem. Trobo que no hi ha millor manera de definir el teatre.

Nova etapa del premi

La gala va marcar l’inici d’una nova etapa en aquest guardó, després que l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) deixés l’organització per les moltes dificultats per convocar-lo i agafessin el relleu la revista cultural Núvol, la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya i l’Ajuntament de Molins de Rei. La regidora de cultura del consistori, Aitona Garcia, va destacar la voluntat dels organitzadors de donar continuat aquest guardó, per seguir visualitzant les dones al teatre, i de rellançar-lo després de la pandèmia.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article