Notícia

27 veus (més una) sobre Manuel Cubeles

El Departament de Cultura ha publicat 'Miscel·lània d’homenatge a Manuel Cubeles', a cura de Josep Garcia i Pilar López

Reflexió
Imatge de coberta del llibre. Manuel Cubeles dirigint l'Esbart Verdaguer al Teatre Coliseum
Imatge de coberta del llibre. Manuel Cubeles dirigint l'Esbart Verdaguer al Teatre Coliseum | Arxiu familiar Manuel Cubeles

La mort d’una figura pública amenaça a fer-la caure en l’oblit, però per ser honestos també a magnificar-ne els mèrits i assoliments. Per aquest motiu tendeixo a desconfiar dels obituaris, escrits des de l’estima i la immediatesa. Calibrar la vàlua d’una vida és dificilíssim, una de les maneres d’intentar-ho és veure que en van escriure els seus coetanis abans de morir. Aquesta és la proposta que ens ofereix la Miscel·lània d’homenatge a Manuel Cubeles, el llibre que posa el punt final a la commemoració del centenari del naixement del coreògraf barceloní.

Garcia i López han estructurat els vint-i-set articles sobre Cubeles en quatre àmbits: un capítol introductori per glossar els moments més destacats de la seva biografia, un segon apartat que exposa el lideratge que exercí en la promoció de la dansa tradicional catalana, a continuació una selecció de peces sobre altres facetes de la seva trajectòria com a activista cultural, i un darrer bloc per explicar el compromís que va demostrar en la defensa del país i la cultura. Entre els dinou articulistes, la miscel·lània compta amb les firmes de Pere Baltà, Josep Maria Casasús, Francesc Massip, Alexandre Cirici, Jordi Lara o Joaquim Carbó.

Ara bé, la millor persona per parlar sobre Manuel Cubeles no és cap articulista, sinó ell mateix. És un gran encert que els editors hagin optat per transcriure tretze entrevistes i converses que va concedir entre 1953 i 2014. En una norantena de pàgines, els lectors podem sentir la seva veu sense intermediaris, les vivències i posicionaments que defensava en un ampli ventall d’àmbits i matèries: òbviament la dansa, però també els mitjans de comunicació, l’espiritualitat, la consciència nacional o la cultura popular. El 1995, entrevistat per Lluïsa Armengol, reflexiona:

“És més popular, o més cultural, una guitarra elèctrica que una gralla? Un grup de rock que un cor de caramelles? I un partit de futbol? La cultura de masses és cultura popular? S’associa sovint la paraula cultura amb la de producte. Un llibre és un producte, però de cap manera no és cultura! La cultura és un sentiment, una vivència, la raó i l’esperit de l’ésser humà. És feta d’entusiasme i de solidaritat, la que han tingut durant molts anys persones anònimes que han resistit en uns moments molt poc favorables. És per això que no estic d’acord amb la creació de màsters de gestió cultural, perquè la cultura popular no es gestiona, es fa”.

Com a cloenda, el llibre incorpora una selecció d'imatges a Cubeles, així com els corrandes que li va dedicar Jaume Arnella per l'espectacle La difícil senzilla, de l'Esbart Marboleny.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article