Notícia

Mor Núria Feliu, icona de la música i la cultura catalanes

Compromesa amb la cultura popular, va triomfar en el jazz, el cuplet i la cançó

Música tradicional
Núria Feliu al Casino del Poble Nou en una imatge d'arxiu
Núria Feliu al Casino del Poble Nou en una imatge d'arxiu

La cantant i actriu Núria Feliu ha mort aquest divendres als 80 anys. La barcelonina i símbol delseu barri natal de Sants,no s’ha pogut recuperar de l’ictus que va patir a principis de 2021. Amb més de quaranta discos publicats, ha estat una de les grans veus de la nostra música de les darreres dècades: ha cantat cançons populars, boleros, couplets, poemes d’Espriu o Apel·les, sardanes, i també jazz i les bandes sonores del cinema i de Broadway més universals, sempre en català.  

Nascuda el 1941 al barri de Sants de Barcelona, Núria Feliu va provar sort primer com a actriu, des dels escenaris de l’Orfeó de Canigó i de Sants, però ràpidament va destacar a la música. Primer acompanya Els 4 Gats, el primer grup de Quico Pi de la Serra, i el 1965 publica el seu primer senzill,  Anirem tots cap al cel i Gent, encapçalat per la versió del popularíssim People, de Barbra Streisand. Això la convertí en una rara avis dins la Nova Cançó, ja que mentre altres membres s’impliquen en la cançó compromesa i d’autor, amb forta càrrega política i ideològica, ella apostava per temes aliens i molt populars. Volia demostrar que “en català es pot i s’ha de cantar de tot”, com explicava ella mateixa.

El 1966 començà una fructífera col·laboració amb Tete Montoliu, que culminà amb l’aparició del seu primer LP, enregistrat amb Erich Peter, Billy Brooks i Booker Ervin. Un disc que avui és tot un clàssic i que conté alguns dels grans temes del repertori de sempre de la Feliu: De dalt estant (Loverman ), Ves i perde’t (Bye Bye Blackbird ) i sobretot Tot és gris (Misty ). El 1997 es publicà un àlbum recopilatori amb el títol Tete Montoliu-Núria Feliu, 1965-1990.

Feliu a ser pionera en molts àmbits. Va ser la primera a cantar en català temes del jazz i també el gran cançoner nord-americà o les bandes sonores dels films més populars, amb temes tan coneguts com Raindrops keep falling on my head, Fly me to the moon, Swinging on a star. Després van arribar els cuplets (El cuplet de Barcelona, 1970), l’homenatge a la gran vedet Mistinguett (1971), els boleros, la reivindicació de les cançons populars i dels poetes, i fins i tot va jugar amb el country l’electrònica en català. El 2007 va reunir en un llibre-disc les sardanes més populars amb motiu del centenari de l’estrena de ‘La Santa Espina’, d’Àngel Guimerà i música d’Enric Morera.

L’any 1995 va editar el llibre Vols ballar? 93 cançons i ballables, un recull de cançons de totes les èpoques, acompanyades de les partitures, que reflecteixen el gruix de la seva carrera musical. El gener del 2005 va anunciar que deixava d’actuar en directe. En els darrers anys es mantenia en segon pla i una de les darreres vegades que se la va poder veure va ser el 2017, al festival Barnasants.

El seu llegat artístic inclou una discografia amb quaranta-dos discos publicats. Una trajectòria artística i un compromís amb la cultura i la llengua catalana que s’ha vist reconegut amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional Lluís Companys, la Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona i, també, els premis Joan Coromines i Francesc Candel.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article