Notícia

Tornaveu: el trencament de l’anonimat de la cultura popular

Parlem amb tres ànimes de Tornaveu: Joan Maluquer, Joan-Ramon Gordo i Pere Baltà quan el diari arriba als 500 números

Associacionisme
Tornaveu compleix 500 anys
Tornaveu compleix 500 anys

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Els orígens de Tornaveu, que ara arriba al número 500, es remunten a l’any 2009. Després d’un acte de presentació del Projecte Heptàgon a l’Associació Cultural de Dones de l’Espluga de Francolí, quatre persones s’aplegaven per comentar la jornada: Pere Baltà, Èric Jover, Lluís Mujal i Joan Maluquer. “Entre tots vam veure que el món associatiu necessitava un mitjà de comunicació que n’evidenciés la riquesa i la vitalitat, sovint ignorada als mitjans”, relata a Tornaveu en Joan Maluquer, que destaca que en Pere Baltà, un dels impulsors de l’Ens de Comunicació Associativa, “va ser el nexe que conjuminà aquesta entitat amb el Projecte Heptàgon per a la creació de Tornaveu”.

Després d’aquella primera conversa, començava a prendre forma un nou projecte periodístic, al qual també s’hi van sumar el desaparegut Antoni Carné, Joan-Ramon Gordo, Enric Cirici i Josep Santesmases. “La idea era no únicament informar dels esdeveniments culturals de les associacions de les federacions vinculades a l’Ens, sinó també donar opinió a través de diferents col·laboradors d’arreu dels Països Catalans”, rememora Maluquer.

En aquelles reunions també va sorgir la necessitat d’informar de les activitats amb un cert sentit crític, sospesant allò que havia anat bé i allò que podia millorar. “Aquesta voluntat, però, es va veure poc viable per la dificultat de disposar de corresponsals arreu dels territoris que cobrissin professionalment els actes. En certa manera, creguérem que per a l’opinió i l’aprofundiment en els temes de cultura popular i associativa valia la pena de crear una revista d’assaig especialitzada. Així, doncs, l’any 2012 creàrem Canemàs”, conclou Maluquer.

Un altre dels protagonistes, en Pere Baltà, va dirigir Tornaveu els primers tres anys. “Vam veure que calia un portaveu propi per al món associatiu. M’ho vaig passar pipa!”, reconeix en Pere, amb tota una vida abocada al periodisme. Aleshores era molt conscient que els mitjans de comunicació convencionals no informaven de la cultura popular i calia actuar: “Jo aleshores presidia la Fundació Paco Candel, i hi havia la Mònica Terribas, que va ser nomenada directora de TV3. Ella va ser clau perquè la cultura popular guanyés visibilitat i va començar a aparèixer als telenotícies”. A partir d’aquell moment, recorda en Pere, “la incidència de la cultura popular als mitjans va canviar, també als diaris”.

Sobre Tornaveu actualment, Baltà creu que és “una eina molt potent que ha trencat l’anonimat de la cultura popular”. Tot plegat, “amb el complement de Canemàs, que aporta anàlisi i investigació”.

I una altra peça clau, Joan-Ramon Gordo, que ha dirigit la publicació durant molts anys, va viure el naixement de Tornaveu com “una necessitat molt clara, tant per informar sobre les activitats de les entitats com per reflexionar, debatre i teoritzar sobre el que representa la cultura popular, i sobretot l’associacionisme”.  Teníem clar que no era una qüestió de folklorisme, sinó de comunicar de forma profunda”.

Gordo també fa valdre la figura del traspassat Antoni Carné com a president de l’ENS: “Va ser fonamental per a la consolidació de Tornaveu i el seu impuls des de l’ENS. Sense ell no hauria estat possible”.

Finalment, sobre el paper de Tornaveu en l’actualitat, Joan-Ramon Gordo creu que “ha cobert les expectatives i juga un rol social potent, sobretot “perquè difon uns 6.000 actes d’entitats amb una agenda molt potent”, que, sumat a la informació i opinió, “és un mitjà de comunicació molt potent i amb una incidència molt evident, ja que ofereix una lectura molt transversal de la cultura popular i de l’associacionisme”.

La celebració del Tornaveu 500 tindrà lloc dijous 28 de juliol (19.30 h) a La Casa dels Entremesos de Barcelona (plaça de les Beates, 2)

Comentaris

Joan Girona
1.
bon dia

Cal no oblidar, per si algú escriu la història de la comunicació de la cultura popular, el paper que va jugar Festes.org en aquest àmbit. Ells van ser els pioners en ser un mitjà de comunicació dedicat a la cultura popular. Fet des de l'amateurisme i des del 1999 el portal oferia: agenda de les principals festes de la setmana, articles d'opinió dels principals experts en cada àmbit, mediateca de llibres de cultura popular, secció de notícies d'actualitat, etc....

Es podria dir que abans que es creés l'Ens, i el Canemàs i el Tornaveu, Festes.org ja existia i segurament els "inspirava" i guiava sobre el que calia fer des de l'associacionisme organitzat. No ho oblidem perquè han fet i continuen fent (el portal segueix actiu, em sembla), una gran tasca.

Joan

Comenta aquest article