Notícia

Qui podia dictar penes de mort controlava el territori

Flocel Sabaté, guanyador del XXXVII Premi Ferran Soldevila

Reflexió
Dibuix d'un penjat a Barcelona el 1372 en un registre notarial | Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Dibuix d'un penjat a Barcelona el 1372 en un registre notarial | Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

La Fundació Congrés de Cultura Catalana convoca cada any els Premis Ferran Soldevila amb l’objectiu de premiar un estudi històric d’interès pel conjunt dels Països Catalans. En la 37fa edició del certamen, ha estat premiada l’obra La pena de mort a la Catalunya baixmedieval: Retrat d’una societat (Editorial Base), del catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de Lleida Flocel Sabaté.

Fidel a la seva metodologia de recerca, l’estudi de Sabaté poua en un gran nombre d’arxius locals i comarcals, gràcies als quals pot oferir una visió panoràmica sobre la pena de mort a Catalunya, equiparable a les recerques que s’estan desenvolupament en l’àmbit internacional.  Més enllà de ser un escarment per prevenir futurs delictes, la pena màxima sovint era un instrument que tenien els senyors jurisdiccionals – reialesa, nobles i municipis – per demostrar el control efectiu del patrimoni. Un recurs coercitiu que ens permet constatar la naturalitat amb la qual era tractada la mort en la societat medieval. Les forques podien delimitar els termes municipals i les execucions eren un motiu recurrent en els acudits i narracions municipals.

Si bé no s’ha de menystenir la importància de la pena de mort, les investigacions de Sabaté en relativitzen l'abast. En el segle XIV, la justícia va ordenar entorn les quinze penes de mort anuals arreu de Catalunya. Les acusacions més habituals eren l’assassinat, el robatori, i en menor mesura, l’homosexualitat masculina. En considerar-se que ofenien a Déu, els homosexuals rebien els càstigs més dur, ser cremats a la foguera.

La pena de mort a la Catalunya baixmedieval també incideix en un dels objectes d’estudi habituals en Sabaté: els mecanismes de control social. Posa l’accent en el poder intimidatori dels ajusticiaments, però també en el seu caràcter moralitzant.  Ser ofegat o penjat era tant un càstig com una ignomínia. Per aquest motiu, en els excepcionals casos que s’ordenava la mort de persones nobles, habitualment en contextos de revoltes i enfrontaments polítics, aquestes rebien un tracte diferencial.

El lliurament del guardó se celebrarà dimarts 5 de juliol (19.00 h) al Jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de La universitat de Barcelona. A més d’oficialitzar el reconeixement, l’acte també servirà per retre homenatge al lingüista Miquel Strubell, mort a principis de març.

El jurat dels XXXVII Premis Ferran Soldevila, recompensats amb 2.000 €, ha estat conformat per Teresa Abelló, Àngel Casals, Antoni Furió, Francesc Marco, Clàudia Pujol, Isabel Rodà, Ivan Serrano i Queralt Solé.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article