Notícia

Àmplia participació al Campionat del món de morra

El Morramundo, celebrat als Alps francesos, va comptar amb una nombrosa representació catalana

Joc Tradicional
La cita, del 24 al 26 de juny, va reunir 138 jugadors de l'Europa mediterrània | Rafa Balagué
La cita, del 24 al 26 de juny, va reunir 138 jugadors de l'Europa mediterrània | Rafa Balagué

La localitat francesa de Bessans, a Savoia (Haute- Maurienne), ha acollit aquest cap de setmana la 18a edició del Morramundo, el campionat del món de morra. Després d’un parèntesi de dos anys per la pandèmia, la cita ha estat una de les més participatives, amb 138 jugadors francesos, espanyols, italians, eslovens, croates i catalans, certificant la bona salut d’aquest joc mil·lenari que fa unes dècades estava a punt de desaparèixer. L’objectiu del joc és molt fàcil: encertar el número total de dits que traureu el teu contrincant i tu.

“La morra és un joc molt senzill, només necessites els dits i saber sumar del 2 al 10, i es pot jugar en qualsevol lloc, qualsevol moment i qualsevol situació. No necessites tauler, ni daus, ni cartes, res més que les ganes de jugar”. Per Tomàs Ginestra, de l’Associació Morràpita, de La Ràpita, aquesta seria la clau d’aquest joc tradicional i mil·lenari que resisteix fins avui i va guanyant aficionats, a Catalunya i al Mediterrani.

Al Morramundo es van trobar 69 equips de dos jugadors procedents de diversos països i regions al voltant del Mediterrani. Entre ells, la delegació catalana, que va enviar una àmplia representació, set parelles procedents de La Ràpita, l’Ametlla de Mar, Barcelona i també de Morella, al País Valencià. Els rapitencs Edgar Gasparin i Àngel Fibla, guanyadors de l’anterior edició celebrada a Còrsega, no van poder revalidar el títol de campions del món, que va ser per al comtat de Niça, però sí van aconseguir el tercer lloc.

Més enllà de la competició, Ginestra destaca que el Morramundo és una trobada cultural de diferents pobles d’Europa, i una ocasió de compartir una tradició comuna, una manera d’entendre la vida. Entre les delegacions hi ha algunes diferències en la manera de jugar, a l’hora de posicionar els dits o de comptar (per exemple, mentre que a Catalunya es comença a comptar a partir del 2, a Niça també es juga amb el 0 i l’1), per això s’apliquen les normes del país amfitrió. I, això sí, cadascú compta en el seu idioma.

Morra, el joc que vertebra el Mediterrani

En l’actualitat, el joc de la morra es practica a Itàlia, a Grècia, a Croàcia, a Tunísia, a la zona mediterrània de França, a Aragó i a Castelló i a Catalunya. I és que el Mediterrani està en l’origen del joc, que es relaciona amb els mariners, els pirates i les tavernes; segons els testimonis més antics, podria remuntar-se a l’Egipte del segle VII aC i després els romans s’haurien encarregat d’exportar pels pobles mediterranis.

A Catalunya la capital de la morra és La Ràpita (el Montsià), on l’associació Morràpita treballa des de fa més 35 per a la seva promoció i recuperació, organitzant campionats, jornades i activitats a escoles i instituts. Aquest mes just ha finalitzat la 2a temporada de la lliga de morra, una iniciativa que es va estrenar amb dificultats en plena pandèmia i que enguany ha aconseguit una gran participació: “Ha sigut un èxit, més de quaranta o cinquanta persones jugant tots els caps de setmana des de finals de setembre”, explica Ginestrà. I ara començaran els campionats d’estiu: el 9è Campionat del Carme de La Ràpita, la 39a edició dels Campionats de festes majors o el festival Orígens, que espera reunir prop de cinquanta parelles en una única tarda.

A partir de La Ràpita, l’afició per la morra ha arribat també a altres poblacions: a Ametlla de Mar –aquí el joc també antigament havia estat molt popular–, on han format l’associació Cala Morra, i a Barcelona, impulsada per la CIA de jocs l’Anònima.

La pròxima edició del Morramundo se celebrarà a Orthullè (Sardenya), i commemorarà el quarantè aniversari de l’Associació Cultural ‘Sòciu po su Giocu de sa murra - Roberto Mulas’, entitat impulsora de la primera trobada de morra l’any 2003.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article