Notícia

S’ha mort l’humanista Josep Massot

Des de 1991, ha estat el gran difusor de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Reflexió
Josep Massot en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Josep Massot en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes | Òmnium Cultural

En les necrològiques, cada vegada és menys habitual fer servir la paraula “humanista” per definir la persona finada. Amb el pas de les dècades, el coneixement ha tendit a compartimentar-se i dividir-se en especialitats. Josep Massot Muntaner (Palma, 1941) pertany a aquest cenacle d’erudits que va cultivar moltes branques del saber, i a més va fer-ho amb rigor i mestria.

Llicenciat en Filologia Romànica, Massot va desplaçar-se a Alemanya per instruir-se també en filosofia i teologia.  El 1971 assumeix la direcció de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, un càrrec que ha exercit durant més de cinquanta anys, i que ha compaginat amb moltes responsabilitats de foment de la llengua. Per enumerar-ne només unes quantes: la secretaria de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalana, la direcció del Diccionari de Literatura Catalana juntament amb Joaquim Molas, o la fundació de la Societat Catalana de Llengua i Literatura.

Entre la setantena d’obres firmades per Massot, destaquen els estudis històrics sobre la guerra civil i la postguerra a Mallorca i els estudis de cultura popular. Des que els arxius de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) van ser dipositats a l’Abadia de Montserrat (1991), ha treballat en la seva promoció. En aquesta empresa, cal destacar, en aquesta empresa, la publicació dels inventaris de l’OCPC (1993 i 1994) i les memòries (1999). Molt recentment, també ha publicat Caçadors de Cançons, un voluminós recull documental en edició de bibliòfil que ressegueix els itineraris de les missions de treball i les biografies dels investigadors. Encara en el camp del patrimoni popular, Massot és l’autor de treballs sobre Marià Aguiló i Rafael Patxot.

La trajectòria cultural de Massot ha estat reconeguda amb un llarg reguitzell re reconeixement: el Premi Francesc de Borja Moll (1989), la Creu de Sant Jordi (1996), el Premi Nacional de Cultura Popular (1997), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2012), doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears (2012) i València (2016) o bé la Medalla d’Or de les Illes Balears (2019).

Un dels darrers reconeixements públics que va rebre, a mitjans de novembre, va ser la presentació del llibre El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner. Segons Jordi Manent, coordinador d’aquesta obra miscel·lànica, Massot “considerava que llengua, història i literatura eren un tot entrellaçat, i que per això calia estudiar-les conjuntament”. Amb la seva mort, perdem un humanista i un treballador incansable per la cultura catalana.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article