Notícia

Lectures de cultura popular per Sant Jordi

Dracs, llegendes, gegants i un recorregut per la ramaderia extensiva en clau femenina, algunes de les recomanacions

AssociacionismeBestiari i ImatgeriaGegants

Després de dues edicions en què la pandèmia ha marcat clarament la celebració de Sant Jordi, la festa dels llibres i la rosa recuperarà aquest dissabte 23 d'abril la normalitat i el carrer. Entre les novetats editorials hi trobem nombroses propostes de cultura popular.
 

Festes i tradicions catalanes, Àngel Rodríguez (L’Arcà)

El periodista saltenc Àngel Rodríguez Vilagran ha reunit en aquest llibre mig miler de festes repartides per tot el territori, seguint l’ordre del calendari litúrgic, des de l’advent i Nadal fins a la Pentecosta i el Corpus. Hi caben, per citar només algunes, les festes de Sant Joan, les fogueres i les falles, fins als pessebres i les cavalcades, passant per les caramelles de Pasqua, l’ou com balla, La Patum de Berga, els Tres Tombs o les passions, i, per descomptat, el Sant Jordi. Però el volum no és un simple inventari, sinó que l’autor explica l’origen i la simbologia, i ho enriqueix amb moltes anècdotes i curiositats. Tres-centes pàgines que ens confirmen que Catalunya som un país ric en festes i tradicions populars.

 

Dracs. Llegendes catalanes amb passió de foc, Joan de Déu Prats (Cossetània)

El de Sant Jordi és el més famós, però de dracs hi ha molts arreu de Catalunya: els trobem representats en edificis, forges i escultures, encenent les festes majors i protagonitzant nombroses llegendes. Algunes de les històries més sucoses les ha recollit l’escriptor barceloní Joan de Déu Prats en aquest volum, que compta amb precioses il·lustracions de Carles Arbat. Els dracs, perquè provenen de la serp que ens va temptar els pares de la humanitat, sovint els identifiquem amb el mal, però també representen les forces de la natura, són protectors i custodis i són emblema de la nostra cultura.  

 

Història mítica de les Terres de l’Ebre, Joan de Déu Prats i Maria Padilla (il·lustracions) (Comanegra)

De Joan de Déu Prats ens arriba una altra proposta, en aquesta ocasió centrada en els mites fenòmens i personatges fantàstic del paisatge ebrenc. I és que el territori entre Terra Alta i el Montsià, assegura l’autor, ha estat enclavament de grans civilitzacions i per això hi trobem una de les fonts de meravella més prolífiques del continent: arbres mil·lenaris, criatures abissals, llops humans, espectres de fortaleses; llegendes de dones d'aigua, ogres i sirenes, marfantos, gambutzins i fardatxos. Un viatge pel patrimoni immaterial, la història i la identitat.

El llibre forma part de la col·lecció ‘Catalunya fantàstica’, en què trobem també títols ja clàssics com El Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya o Història mítica del Cap de Creus, dels mateixos Prats i Maria Padilla.

 

Dones ramaderes, Inés Butrón (Cossetània)

Un recorregut personal i íntim pel món de la ramaderia extensiva al nostre país, un àmbit tradicionalment masculí, explicat des del punt de vista de les dones. La periodista i escriptora Inés Bruton ofereix trenta-sis relats i testimonis de molts tipus de dones -joves i grans, neorurals o pubilles de finca, doctores o pastores- que expliquen les seves experiències, somnis i expectatives. A les seves pàgines hi descobrim temes com la gestió del territori, la difícil interacció del món rural amb la cultura urbana, com encaixar un turisme sostenible dins un sector que vol continuar sent productiu amb les pròpies arrels culturals, quin és el model alimentari que demana la societat actual o què entenem per “benestar animal”.

 

Gegants. Sis-cents anys de festa i tradició, Carles Freixes i Jan Grau (Farell Editors)

Un viatge per la història i la tradició dels gegants a Catalunya, des de la primera referència documentada d'un gegant el 1424, arran de les processons de la festa de Corpus a Barcelona. Des d’una mirada ràpida i amena, els autors conviden a conèixer els seus orígens, el simbolisme i la història d'aquests alts personatges que dansen i ballen pels carrers i places els dies de festa. Alhora, la publicació documenta com eren els gegants, la música que els acompanyava, amb quins materials s'han construït, i acaba amb una visió internacional sobre aquesta imatgeria a Europa i altres parts del món. Un conjunt d'imatges inèdites il·lustren i complementen els textos.

 

Juli Garreta. Genealogia i periple Vilanoví, Francesca Roig (El Cep i la Nansa)

Després que Sant Feliu celebrés la capital de la sardana 2021, la historiadora i música Francesca Roig ha bussejat en la biografia d’un dels seus fills més il·lustres i compositors sardanistes més eminents.  El treball revisa diverses dades incongruents de la biografia i la genealogia de Garreta (1875-1925) per resoldre-les definitivament, i documenta què va fer i es va trobar a la població del Garraf.

 

Llibre-joc del Bestiari de BarcelonaLaia Berloso i Nico Alonso (Ajuntament de Barcelona)

Bestiari de Barcelona és en primer lloc un llibre amb la història i curiositats de les 32 besties de la ciutat, però també molt més: un punt de llibre, un bloc per pintar les figures, un retallable de les vuit bèsties del Seguici Popular per muntar-les en 3D i una carpeta per endreçar totes les peces. Amb il·lustracions de Laia Berloso, textos de Nico Alonso i disseny de La Japonesa, aquest joc convida a conèixer quines són les bèsties –dracs, lleons, bous, mulasses, tarasques o fullets– que omplen els carrers de Barcelona per les festes majors de la ciutat i els seus barris.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article