Durant els anys 50, la tradició de construir calvaris era força popular a Catalunya per Setmana Santa. Sobretot ho era entre les entitats pessebristes però també la seguien a algunes cases particulars, que sovint aprofitaven el mateix decorat del pessebre i canviaven només les figures. Actualment, la tradició ha perdut pistonada, però encara es poden visitar aquestes obres escultòriques –tot i que són gairebé testimonials– que representen la passió, la crucifixió i d’altres escenes dels últims dies de Jesús.

En el Museu del Pessebre de Catalunya, a Montblanc, podem veure la col·lecció de calvaris més gran de Catalunya: són trenta-quatre diorames que representen episodis de la vida pública de Jesús i de la passió, la resurrecció i l’ascensió. Les escenes es mostren en un ampli espai que ocupa tota la primera planta, amb balmes, roques i oliveres mil·lenàries, que recreen l’Hort de les Oliveres, una museografia immersiva que fa que el visitant se senti part de l’escena i de la història.

Els dirorames, molt detallistes i realistes, són obra de diverses associacions de la Federació Catalana de Pessebristes, i les figures, modelades a mà i a “palillo”, són del prestigiós escultor Martí Castells i Martí (Barcelona, 1915-1995). 

A Lleida, l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes exposa per Setmana Santa a la seva seu social de la capella del Peu del Romeu un calvari de fang cuit, de Martí Castells. És un conjunt de dotze figures que representa l’escena de la Crucificació de Jesús. A més, en la primera planta de la capella també s’hi pot visitar l’exposició permanent d’una trentena de calvaris, a més d’altres diorames bíblics, obra dels mestres pessebristes Emili Tordera i Martha Pérez.

Un altre exemple es pot visitar a Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, que acull el diorama de Calvari 2020 de l’Associació de Pessebristes del municipi. L’obra representa l’entrada de Jesús a Jerusalem el Diumenge de Rams, i compta amb figures del taller barceloní Germans Castells.