Bibliòfil, decorador, tipògraf, dibuixant, redactor... Eudald Canivell forma part d’aquest nombrós grup de personalitats desconegudes pel gran públic i tanmateix imprescindibles per entendre el ressorgiment de la cultura catalana a finals del segle XIX i principis del segle XX. L’historiador Manuel Vicente en va escriure una àmplia biografia, mereixedora del Premi Rossend Arús, convocats pel Gran Orient de Catalunya, en la categoria Assaig inèdit.

Vicente també és el comissari de l’exposició Eudald Canivell (1858-1928). Primer director de la Biblioteca Pública Arús. Devot del saber i del bell sentir. La inauguració, dijous 7 d’abril (18.00 h) a la Biblioteca Pública Arús (BPA) de Barcelona, també es podrà seguir a través del canal Youtube del centre.  La mostra, oberta fins al 8 de juny, es podrà visitar els matins de dilluns a divendres (10.00 – 14.30 h) i també els dimarts i dijous a la tarda (15.30 – 20.00 h). Les visites guiades pel comissari estan previstes els dies 20 d’abril (10.00 h) i 31 de maig (18.30 h).

 

Canivell, una trajectòria polièdrica

Parlar de Canivell significa parlar del seu amor per les publicacions. Entre altres responsabilitats, va ser redactor de L’Avenç, director de La Ilustració Catalana i la Revista Gràfica, cofundador de l’Institut Català de les Arts del Llibre i organitzador de l’Exposició del Llibre Català de 1906. A més, com indica el títol de la mostra, és conegut com el primer director de la BPA, creada per iniciada de Rossend Arús i Arderiu. Juntament amb el folklorista Cels Gomis, va catalogar els 260.000 volums que constituïen el seu fons inicial i va redactar-ne el primer catàleg general imprès.

Més enllà de l’àmbit literari, Canivell va ser un dels fundadors de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, participant del Primer Congrés Catalanista (1880) i un reconegut lliurepensador anarquista i maçó.