L’elegància i la brutícia són atributs que només es troben a les catifes... o bé en el Carnaval de Torà. L'actual format de la festa té els seus orígens -que es remunten almenys a mitjans del segle XVIII- en la Festa de la Llordera, estroncada per culpa de la guerra civil i ell franquista.  Els protagonistes de la celebració eren dues parelles que el Dijous Llarder es feien amos del poble. Mentre el Bonic i la Bonica, ben empolainats, dansaven harmoniosament al so d’un violí, el Brut i la Bruta els hi feien la guitza, ballant de manera caòtica i desacomplexada. Finalment, un cinquè personatge – la Lloca- es dedicava a demanar menjar pujat al llom d’una mula. Aquest, de fet, era l’objectiu principal de la festa. Tant és així que fins i tot es marcaven les portes de les cases que no oferien vianda amb creus de cendra a la porta.

Des de la recuperació de la festa, el 1990, aquesta se celebra el cap de setmana anterior al carnaval oficial. Arrenca amb un pregó, anunciat per una galejada de trabucaires, on es fa mofa de temes locals d’actualitat. Altres moments destacats de la festa són la mostra de balls de cada gegant, i en concret el del Bonic i la Bonica, que dona el toc d’inici a la rua carnavalesca pels carrers i places de Torà. La festa s’acaba amb una gran botifarrada popular.

La 33a la Festa del Brut i la Bruta tampoc comptarà amb un espectacle d’animació a càrrec de Jaume Barri, un concurs de balcons i la tradicional Nit de les disfresses.