Notícia

Commemoracions per recordar el patrimoni intel·lectual dels catalans

Francesc Català-Roca, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Guillem Viladot, l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i l’Ateneu Barcelonès

Associacionisme
Joan Fuster, de qui es commemora el centenari del seu naixement, és una de les personalitats homenatjades
Joan Fuster, de qui es commemora el centenari del seu naixement, és una de les personalitats homenatjades

Posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans. Aquest és l’objectiu de l’acord del Govern de la Generalitat per commemorar diverses efemèrides del 2022. La proposta d’aquest any ha estat elaborada per la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i proposar els esdeveniments i personalitats que han de ser objecte de commemoració, deixant a mans del Departament de Cultura les accions concretes.

Així, aquest 2022 se celebraran actes relacionats amb el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, del poeta, crític, traductor i lingüista Gabriel Ferrater i Soler i de l’escriptor i intel·lectual Joan Fuster i Ortells.

Pel que fa a entitats, també es commemorarà el centenari de l’inici de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i els 150 anys de la fundació de l’actual Ateneu Barcelonès.

A més de les commemoracions oficials aprovades pel Govern, des del Departament de Cultura també es dona suport a altres commemoracions per la gran importància que poden tenir per als diversos sectors de l’activitat cultural o per la transcendència i l’arrelament en un àmbit territorial concret del país. És el cas del centenari del naixement del poeta i novel·lista Guillem Viladot i Puig.

Francesc Català Roca

És considerat una de les figures més rellevants de la fotografia documental catalana del segle XX. Membre d’una família de fotògrafs d’origen vallenc, el seu pare, Pere Català i Pic, el va introduir en la passió per la imatge i va créixer com a fotògraf amb el seu germà Pere.

Joan Fuster

Es va donar a conèixer com a poeta des de darreries dels anys quaranta fins a la meitat de la dècada de 1950. Aquesta producció poètica està recollida al primer volum de la nova edició de la seva Obra completa. Des de 1954, amb la publicació del poemari Escrit per al silenci, abandonà la poesia per dedicar-se exclusivament a l’assaig.

Gabriel Ferrater i Soler

Va créixer entre la ciutat de Reus, on va néixer el 20 de maig del 1922, i la casa que els seus pares tenien al camp, a l’Almoster. El 1937 la família es va establir uns mesos a Barcelona i després uns anys a França, a la zona de Bordeus (1938-1941). Va tornar a Reus, però a partir del suïcidi del seu pare (1951) es va establir a Barcelona. El 1963 va passar-lo a l’estranger, a París i a Londres primer i després mig any a Hamburg. En tornar es va instal·lar a Montgat i, des del 1965, a Sant Cugat del Vallès, on es va suïcidar el 22 d’abril del 1972.

Cançoner Popular

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) va ser un dels projectes privats més ambiciosos que es van emprendre durant la primera meitat del segle XX, amb l’objectiu de recollir i estructurar el llegat de la tradició oral de tot el territori de parla catalana. L’oralitat té moltes facetes, però la musical és de gran importància per conèixer i estudiar la vida, els costums, les tradicions locals i més generals de Catalunya i de tots els Països Catalans.

Ateneu Barcelonès

És una associació que acompanya des de fa cent cinquanta anys la societat i la cultura catalanes amb la voluntat de ser un dels principals centres de debat intel·lectual. Els seus principals objectius són promoure l’autoformació cultural ciutadana, impulsar un diàleg obert, transversal i constructiu amb la societat civil, ser un centre de difusió de debats d’àmbit nacional i un nucli de creació per a promoure l’activitat intel·lectual col·lectiva.

Guillem Viladot

Va néixer a Agramunt el 26 d’abril de 1922. Fer-se càrrec del negoci familiar –una farmàcia— no li va impedir o, més aviat, li va permetre dedicar part del seu temps a la experimentació en nombrosos camps del panorama cultural.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article