Notícia

Mor Joan Soler i Amigó, escriptor, pedagog i savi de la cultura popular

Va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular, el Joan Amades i la Creu de Sant Jordi

Associacionisme
Joan Soler i Amigó va ser un gran expert, apassionat i savi de la cultura popular
Joan Soler i Amigó va ser un gran expert, apassionat i savi de la cultura popular | Gemma Roset

El pedagog i escriptor i folklorista badaloní Joan Soler i Amigó ha mort aquest diumenge als vuitanta anys, segons ha informat l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual n’era soci d’honor. Nascut a Badalona l’any 1941, a Soler se’l recordarà, sobretot, per la seva tasca en defensa de la cultura popular catalana: va ser lletrista de moltes composicions que després popularitzarien autors de la Nova Cançó, va escriure nombrosos llibres d’història local i folklore, a més de poesia i novel·la, i va dirigir l’enciclopèdia Tradicionari.

Soler va alternar el seu interès per la pedagogia, la cultura popular i la història local de Catalunya, la qual cosa li va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura, en l’apartat de cultura popular, el 2006. En aquest àmbit, va ser autor de prop d’una vintena de llibres, entre els quals destaquen Festes tradicionals de Catalunya (1978, premi Crítica Serra d’Or), Barres i onades: relats d'història a Badalona (1982, premi Baldiri Reixac), Mitologia catalana (1990), Nadal català (1995), Enciclopèdia de la fantasia popular catalana (1998), Sant Jordi. La diada. La tradició. L'actualitat (2000), Cultura popular tradicional (2001), D'on venen els nens i com es fan segons la cultura popular tradicional (2004, premi Joan Amades) i Dotze catalanes llegendàries (2010). A la seva àvia paterna va dedicar el volum Joana Vidal, folklorista (Cossetània, 2010).

Entre els anys 2005 i 2008 va dirigir la monumental enciclopèdia de la cultura popular Tradicionari, un extens recull de tradicions catalanes, de la música i la dansa, del món del treball, el calendari festiu o els mites.

A través de Jaume Arnella, amb qui va coincidir els anys seixanta, Joan Soler va arribar a la música. Junts van compondre multitud de cançons: algunes adaptades d’altres llengües (de composicions de cantautors com Jacques Brel i que cantarien Guillermina Motta i Joan Manuel Serrat, o de temes convertits avui en himnes populars, com la ‘La vall del riu Vermell’), i d’altres originals, una feina que va quedar recollida en l’antologia 50 anys, 100 cançons. De la Vella xiruca a Mar Mur, passant per les Rondes de Vi (2011). A moltes d’elles van posar la veu Jaume Arnella o Xesco Boix, en plena Nova Cançó.

Soler també va ser autor de llibres de poesia, com Miralls de l’Alba, amb el qual va guanyar el premi Recull el 1984, i per a públic infantil i juvenil va escriure Bandoler, bandoler, bandoler. L’any 2002 va debutar en la narrativa per a adults amb la novel·la Rebels a Tramuntana, premi Leandre Colomer.

Finalment, Soler va treballar de mestre i com a tècnic d’educació als ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat i Badalona.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article