Notícia

Girona recupera el Cant de la Sibil·la

La Capella Polifònica cantarà el text recollit en l’Ordinarium Gerundense (1550)

Patrimoni Immaterial
La Catedral de Girona tornarà a sentir el cant de la Sibil·la
La Catedral de Girona tornarà a sentir el cant de la Sibil·la

Més enllà del reconeixement internacional a la versió mallorquina, que el 2010 va ser inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, el Cant de la Sibil·la ha renascut arreu dels Països Catalans com una expressió nadalenca emergent. En la darrera dècada, el cant profètic s’ha recuperat a Barcelona (2009), Tarragona (2013), València (2014) i puntualment a Lleida (2016), entre altres ciutats. Enguany el cant també es podrà sentir a Girona i a Cardedeu.

A la ciutat de l’Onyar, els versos profètics es podrà escoltar en el marc del concert El cant de la Sibil·la – Mil Nadals a Girona, que tindrà lloc diumenge 19 (12.30 h) a la Catedral. La Capella Polifònica de Girona interpretarà el text recollit en l’Ordinarium Gerundense de 1550. Segons destaca Martí Ferrer, director de la Capella Polifònica, el cant “va fixar-se aquell en una partitura, però es cantava des de temps molt reculats”. Els melòmans que vagin  a Santa Maria de Girona també podran escoltar nadales harmonitzades pel mateix Ferrer, villancets barrocs, i cançons de compositors locals com ara Josep Viader, Francesc Vidal o Joaquim Pla Dalmau. El concert també comptarà amb el cor GiroNins, la secció infantil de la Capella Polifònica.

 

‘Quan canta la Sibil·la’, llibre d’Antoni Gelonch i Oriol Pérez Treviño

Viena Edicions ha publicat aquesta obra panoràmica i divulgativa sobre els orígens i simbolisme de les sibil·les, presents a la cultura occidental des del segle VI aC. En la presentació del llibre a la sala Canonja de La Seu Vella de Lleida, Gelonch  va explicar que, en l’adaptació de les figures al cristianisme, l’Església va optar per fixar el seu nombre en dotze, com a equiparació femenina als dotze profetes, i també en consonància amb els dotze apòstols. D’aquesta dotzena, dues sibil·les anuncien l’advent, cinc altres l’arribada del messies, i les cinc restants declaren el tríduum pasqual: tres relaten la passió, una la mort a la creu de Jesús, i la darrera el moment de la seva resurrecció.

Gelonch també va exposar la plasmació artística de les sibil·les. Com a expressió musical, el cant té aproximadament uns mil anys d’antiguitat. En el terreny plàstic, les figures han estat motiu d’inspiració per a nombrosos artistes, sobretot a partir de l’època moderna. Entre altres pintors, les han representat Jan Van Eyck Miquel Àngel (a la Capella Sixtina), Rafael, José de Ribera i Diego Velázquez.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article