Notícia

Albert Rumbo presenta ‘Les garrofes: 120 anys de crítica social berguedana a partir dels Pastorets d’en Pitarra'

La investigació ha estat finançada gràcies als ajuts a la investigació Pastorets de Catalunya 2020

Pastorets
Imatges dels Pastorets de Berga
Imatges dels Pastorets de Berga | Agrupació Teatral La Farsa

En la presentació de l’estudi, dissabte 27 de novembre (12.00 h) a la Sala Casino del Teatre Municipal de Berga (Ronda de Queralt, 15), Rumbo explicarà el contingut de la recerca. L’acte serà presentat per Josep Peramiquel, president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, i Ferran Pujol, homòleg de l’Agrupació Teatral La Farsa.

Els Pastorets de Berga interpreten Lo Bressol de Jesús o en Garrofa y en Pallanga, obra estrenada per Frederic Soler Pitarra el 1891. Exceptuant el parèntesi de la guerra civil espanyola, a Berga es representen ininterrompudament des de 1900. Segons apunta La Farsa, entitat que organitza les funcions des de 1958, “no són ni la representació d’un misteri ni un pessebre bíblic. Són uns Pastorets casolans. (...) No és als clàssics paratges bíblics on passa l’acció, sinó als indrets més característics de casa nostra”.

Les garrofes, tal com es coneixen les peces satíriques sobre temes d’actualitat, són un dels moments més esperats de la representació. Entre 1973 i 2015, el text recitat es triava en un concurs obert a tothom. Amb el pas del temps, aquestes peces han constituït un testimoni d’allò més valuós del sentiment popular dels berguedans durant dècades. El nom d’aquestes peces prové del personatge que les recita. Aquesta expressió, destaca Rumbo a Tornaveu, és "la gran originalitat dels Pastorets de Berga, ja que és l’únic lloc on la crítica que el Pitarra fa en l’original de l’obra amb relació a la societat barcelonina de la seva època s’adapta i es transforma per esdevenir una crítica local".

L’estudi de les garrofes ha estat l’objecte d’estudi de la investigació de Rumbo, historiador que atresora nombroses publicacions sobre cultura popular berguedana, especialment sobre imatgeria festiva i La Patum.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article