Notícia

Manual d’instruccions per jugar

Víctor Baroja reuneix en el llibre ‘Carnet de jugar’ una cinquantena de jocs tradicionals

Joc Tradicional
El llibre són 52 jocs per jugar i compartir
El llibre són 52 jocs per jugar i compartir

La xarranca, el pedra-paper-tisora, futbol de botons, un ral·li amb xapes, jocs de dits per als infants o jocs de córrer per compartir amb la colla. Són alguns dels 52 jocs de la nostra tradició (i de més enllà) que reuneix Carnet de jugar, el nou llibret que acaba de publicar la Biblioteca del Cordill. L’obra, escrita per Víctor Baroja, president de la Federació de Catalana de Jocs Tradicionals, reivindica el joc com a part de la nostra cultura i ens recorda que la millor manera de conservar aquestes tradicions és jugant-hi.

El llibre porta per subtítol ‘Instruccions per a 52 jocs de la nostra tradició i més enllà’ perquè pren la forma de manual d’instruccions que conviden a recordar (alguns) o a descobrir (altres) una cinquantena de jocs tradicionals.

La publicació està estructurada en tres blocs. El primer agrupa els jocs per als més petits: són jocs amb els dits i les mans -que es basen en el contacte i ajuden als infants a descobrir el món-, i a la falda, acompanyats de cançons, cantarelles, gestos i moviments.

El segon apartat reuneix una àmplia mostra dels jocs de carrer, per jugar a l’aire lliure, places i patis, amb la colla. Aquí hi trobem des dels més populars, com el tocar i parar, la xarranca, el pedra paper i tisora, les baldufes, els cromos o les xapes, fins a altres menys coneguts, de pescadors, de pastors o de pagès, com la cuca ronyosa, una bèstia molt lletja que sortia als camps de blat, al qual jugaven els petits mentre els grans treballaven. Hi ha jocs que es juguen només amb les mans o amb les cames, i altres que fan servir bastons, pedres, aixades, gomes o  xapes, però tots posen de manifest que, per divertir-se, sovint no cal gran cosa.

El tercer bloc està dedicat als jocs del món, des d’exemples del País Basc, Portugal i Niça fins al Sudest asiàtic, la Xina o Àfrica.

A banda de les descripcions dels jocs, en el llibre hi trobem informacions, en forma de breus pinzellades, sobre la història i l’origen d’alguns jocs, sobre el llenguatge i l’etimologia de les cançons que els acompanyen i altres curiositats.

El resultat és una invitació a descobrir i a gaudir del joc tradicional.  I un recordatori que els pobles, com sovint comenta Víctor Baroja, transmeten moltes coses a través del joc: vocabulari, gestos, etc., i que “som el que juguem”.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article