Durant la classificació de l’arxiu de l’Associació Musical Vila de Falset, es van trobar més d’un centenar de peces inèdites de finals del segle XIX i principis del XX de bandes del Priorat. Entre elles, hi havia masurques, valsos jotes, polques, fox-trots i altres músiques festives que interpretaven i ballaven els treballadors de les mines de Bellmunt. Ara, aquestes peces recuperades arriben al Teatre Conservatori de Manresa amb el títol ‘De l'oblit al faristol: El ressò de les Bandes de les Mines’.

Bellmunt va ser l’epicentre d’una important indústria minera de plom a la conca del Priorat, un dels últims vestigis de la qual és el Museu de les Mines de Bellmunt, situat al complex de la Mina Eugènia. Vinculada a la mina hi havia una banda de música, que va estar en funcionament fins que va cessar l’activitat, l’any 1972. Llavors, uns músics de l’Associació Musical Vila de Falset van voler adquirir un bombo i una tuba a un antic membre de la banda de mines. Aquest els va oferir un preu rodó si, a més dels dos instruments, s’emportaven uns faristols i uns arxius.

D’aquesta manera, el material  va anar a parar a l’arxiu de l’Associació que, durant el procés de classificació, van trobar en total més d’un centenar de peces inèdites de finals del segle XIX i principis del XX de bandes del Priorat. Les partitures rescatades, algunes en estat de conservació molt delicat, van ser actualitzades i arranjades per Carles Capseta, director de la Banda de Música Vila de Falset,  i el músic Ernest Manchón.

Diumenge, aquestes peces recuperades arribaran al públic de la Fira Mediterrània diumenge 17 d’octubre. En el repertori hi ha havaneres, masurques, fox-trots, polques, valsos i jotes, xotis, pasdobles, música simfònica, etc. que formaven part de la banda de les mines, i també altres composicions populars de les bandes del Priorat. Els músics de la banda Vila de Falset i de la Banda de la Federació Catalana de Societats Musicals compartiran escenari amb dansaires de l’Associació Cultural La Clavellinera, que ballaran les cançons tal com ho feien els seus avantpassats.