Manuel Cubeles és un referent obligat per comprendre la recuperació i revalorització de la dansa catalana, que ell va concebre com una eina per reconstruir el país. Entre els anys 1940 i 1962 va fundar i va dirigir els esbarts Sarrià i Verdaguer. Algunes de les danses que va escriure en aquells anys s’han recollit ara en un doble disc, editat per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana. L’obra vol servir per donar a conèixer una part del nostre patrimoni musical, desconegut per una gran majoria.

En l’equador de l’Any Manuel Cubeles, acaba de publicar-se Les músiques dels ballets de Manuel Cubeles, un àlbum que vol posar en valor el paper fonamental del coreògraf i activista cultural en la recuperació de les danses i ballets tradicionals. El treball conté una selecció de 23 danses tradicionals, instrumentades i harmonitzades per destacats músics de l’època, com Joaquim Serra, Antoni Català, Manuel Oltra, Francesc Pujol, Àngel Obiols i Lluís Moreno. Estan interpretades per la Cobla de Cambra de Catalunya i dirigides pel mestre Jesús Ventura.

Pilar López, membre del Comissariat de l’Any Manuel Cubeles, explica que, en la selecció, “s’ha prioritzat aquells ballets que no han estat enregistrats anteriorment en les versions que presentem, com és el cas de les versions musicals a dues cobles i alguns a una cobla, o versions que han pogut ser ja enregistrades però que hem cregut que, pel que van representar per a Manuel Cubeles, havien de ser-hi”.

Així, s’inclouen ballets com La Quadrilla de Granollers, La Disfressada de Sant Vicenç dels Horts, La Filosa de Banyoles o La Muixeranga d’Algemesí (tots ells a dues cobles); o bé La Gala de Campdevànol, La Rapsòdia Valenciana, Les Danses de Vilanova i la Geltrú o La Bella Miralda (a una cobla), entre d’altres.

Diàleg entre el ballet i la música

Cubeles no era compositor, ni tant sols era músic. Però, com destaca López, “posseïa un sentit musical especial i demanava que les melodies dels ballets s’interpretessin, que tinguessin un sentit en ple maridatge amb el sentit del ballet. Ell treballava aquest sentit musical amb el músic, en constant diàleg amb ell. No volia que les melodies estiguessin interpretades de manera mecànica, sense esperit. Calia interpretar-les”.

Aquest primer disc tindrà continuïtat en un segon àlbum, perquè, com explica Pilar López, “hi ha material per a fer-ne uns quants volums”. Aquest segon CD, també doble, estarà dedicat a les músiques de nous ballets en els quals Cubeles va intervenir, a partir de l’any 1980, quan ja no era director dels esbarts però sí que hi col·laborava. En l'aspecte musical, cercarà nous noms en la composició i instrumentació per a cobla –com per exemple un jove Francesc Cassú– al costat de noms ja consagrats com Rafael Ferrer, Manuel Oltra o Ricard Viladesau.