Notícia

Xavier Cordomí publica ‘Montgrí. Una història de gegants’

El llibre es presentarà dilluns 23 d’agost (19. 00h) al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.

GegantsReflexió
Gegants de Torroella de Montgrí
Gegants de Torroella de Montgrí

No gaires municipis poden presumir de disposar d’un llibre que repassi l’evolució de la seva imatgeria festiva durant més de quatre segles.  Aquesta és la proposta que ofereix Montgrí. Una història de gegants, fruit de l’extens treball de recerca que es va desenvolupar per comissariar una exposició homònima, inaugurada el 2019. La presentació comptarà amb la participació de Xavier Cordomí, representants dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí, l’alcalde de la Vila Jordi Colomí i la regidora del Museu de la Mediterrània  Natàlia Navarro.

L’obra de Cordomí té una triple dimensió: documentar les referències a la imatgeria festiva torroellenca, que comencen el 1608 amb el primer testimoni d’un gegant i un drac a la Vila; deixar constància dels esdeveniments festius més importants que s’han celebrat des de llavors; i finalment, també posa el focus en tots els col·lectius que han participat en les celebracions: pintors, modistes, conservadors, cosidores, fusters, metal·listes, etcètera.

La investigació plasmada en el llibre – a càrrec de Montserrat Castells, Marc A. Muñoz de Bustillo, Daniel Subirà i el mateix Cordomí – abraça quatre etapes cronològiques. Una primera (1608-1879) presenta les referències més antigues sobre la gegantera, l’àliga, els músics i les principals festes de Torroella de Montgrí, com són Sant Genís, la Puríssima i el Corpus. A continuació, en el període que compren la Restauració Borbònica i la II República Espanyola (1880-1936), s’exposa la creació de les noves figures dels gegants, obra d’un artista local conegut com El Rellotger, i també s’incideix en l’aparició dels capgrossos i els canvis en el model festiu. La tercera etapa analitza la presència dels gegants durant el franquisme, aturant-se a analitzar la construcció de les rèpliques de les figures històriques i els nous vestits (1950). Finalment, en la descripció dels últims 45 anys (de 1976 a  l’actualitat), es recorda la recuperació de la festa per part del poble, abanderada pel teixit associatiu de Torroella.

En declaracions a Tornaveu, Cordomí explica que, si bé l’estructura del llibre segueix la de l’exposició, en aquest es publica informació que es desconeixia l’any 2019. L’estudi de cas de Torroella de Montgrí, prossegueix, té interès pel conjunt de Catalunya, ateses les relacions de la vila empordanesa amb Girona i Barcelona. En aquest sentit, apunta que “la semblança entre els gegants de Torroella i els de Santa Maria del Pi apunten a l’existència d’una escola escultòrica”.

Els gegants més antics de Torroella, datats del 1758, van restaurar-se la tardor del 2020. A més, el municipi també disposa de les esmentades rèpliques de 1950, exposades al Museu de la Mediterrània, i d’una tercera còpia contemporània utilitzada per la colla gegantera local.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article