Notícia

Es publica el 2n volum del ‘Calendari Folklòric de Mallorca’, del pare Ginard, dedicat a l’estiu

L’edició ha anat a cura d’Andreu Ramis i Miquel Sbert, i compta amb les il·lustracions de Toni Galmés

Patrimoni Immaterial
L'edició compta amb les il·lustracions de Toni Galmés
L'edició compta amb les il·lustracions de Toni Galmés

Rafael Ginard és sobretot conegut per la seva obra magna, el Cançoner Popular de Mallorca, on va recollir més de quinze mil cançons tradicionals. Però com era el món en què es cantaven i ballaven aquelles tonades? Això és el que descriu el Calendari Folklòric Mallorquí, que edita Fundació Mallorca Literària i Saïm Edicions. L’obra és un riquíssim recull de dites, endevinalles, jocs infantils, receptes de cuina, pronòstics meteorològics... que constitueix un testimoni de la Mallorca rural i preturística ja desapareguda. Ara es presenta el segon volum, dedicat a l’estiu, on prenen protagonisme l’activitat al camp i les festes estivals.

“Per conèixer l’ànima col·lectiva de Mallorca, submergiu-vos en el folklore”, recomanava el pare Ginard (Sant Joan, 1899; Artà, 1976). Així ho va fer ell mateix, qui, paral·lelament a la tasca per al Cançoner, va anar anotant en agendes, dia a dia, entre el 1951 i 1958, tota mena d’informació sobre tradicions, costums, rituals, santoral, tasques del camp, etc., de les moltes poblacions que, per la seva condició de frare franciscà, visitava per presidir celebracions i cerimònies religioses.  

I també s’hi han submergit l’historiador Andreu Ramis i el filòleg Miquel Sbert, qui han bussejat en tot aquell material (set llibretes manuscrites, que la Fundació Mallorca es va encarregar de digitalitzar) i li han donat forma de Calendari Folklòric. Per Ramis, ha estat una tasca ingent: “Les notes són un autèntic doll d’informació, però era informació en brut, desordenada, fruït de la immediatesa”, que calia “ordenar, polir, eliminar reiteracions, i donar-li un fil narratiu” per fer-la accessible al lector actual.

A més, Ginard era una persona extremadament culta, amb un llenguatge molt ric, i sovint afegia nombroses referències literàries, que els curadors han convertit en més de 600 notes a peu de pàgina que expliquen alguns termes ja desapareguts sobre les feines al camp o ajuden a situar un personatge.

Ramis destaca que l’obra se suma als grans pilars de la cultura popular mallorquina, com són el Cançoner Popular, el Diccionari Alcover-Moll i l’Aplec de Rondaies. El Calendari, assenyala Ramis, ofereix una nova dimensió a la figura de Ginard i a la seva obra: mentre el Cançoner és “una col·lecció de cançons i gloses, d’una riquesa literària indiscutible, però que són elements aïllats”, amb el Calendarise’ns explica el context d’aquelles cançons”, d’on sorgeixen, quan i per què es cantaven. I el context remet a una Mallorca rural ja desapareguda, just abans del canvi brutal, demogràfic, industrial, econòmic que portaran el boom turístic i la globalització.

Temps de revetlles, d’ametlles i figues

A principis d’any sortia el primer volum del Calendari, dedicat a la tardor, i ara arriba el segon, referit a l’estiu. El contingut se centra en l’activitat al camp, que és moltíssima, i especialment en les feines de segar i batre el cereal, del conreu i recollida d’herbes, d’ametlles i figues. I també de festes patronals a moltes poblacions  –des de sant Joan i sant Pere, fins a sant Mateu – amb revetlles, balls, oficis, jocs infantils, que trencaven amb la monotonia del calendari.

Com en el primer volum, l’obra presenta una edició i un disseny molt cuidat, enriquit amb les il·lustracions de Toni Galmés, que segueix la tradició mallorquina d’il·lustrar el folklore.

Els volums de primavera i hivern sortiran l’any 2023 i 2023, i també podria haver-hi un cinquè tom, amb “tota la informació que encaixa en l’estructura de calendari, però que té un interès indiscutible”, explica Ramis, com una relació dels informadors, un índex toponímic o un apartat teòric sobre com recollir el folklore o la seva relació amb la cultura o la literatura.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article