Notícia

450 anys de la primera referència de trabucaires a Catalunya

La primera notícia fins ara confirmada es remunta a Solsona l'any 1571

Trabucaires
Trabucaires de Solsona
Trabucaires de Solsona | Ajuntament de Solsona

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Com tots els col·lectius de cultura popular, la pandèmia ha dificultat l’activitat de les colles trabucaires. El retorn de les galejades coincideix amb una data molt especial, el 450è aniversari de la primera referència d’aquesta expressió festiva a Catalunya, documentada en la celebració de la victòria de la batalla de Lepant (1571) a Solsona. En la galejada estàtica que s’hi va celebrar enguany per la festa de Corpus, els Trabucaires de Solsona van llençar una salva en record d’aquesta efemèride.

A finals del segle XVI, a Barcelona i a Igualada es disparaven els trabucs des dels campanars, com encara es fa actualment a Santa Maria de Centelles. En aquelles dates, és probable que aquesta expressió festiva fos estesa a altres municipis de Catalunya, atès que el preu de l’arma s’havia democratitzat ostensiblement en les darreres dècades. A La pólvora com a senyal de festa, Daniel Vilarrúbias afirma que “els trets de trabucs i escopetes durant certes solemnitats festives devien ser un costum normal a l’Anoia del darrer terç del segle XVI i la primera meitat del segle XVII”.

De fet, és força probable que l’origen de les galejades es remunti més enrere.  A Recull de fets sagnants d'un tenebrós i apocalíptic segle XIX, l'estudiós de Santa Coloma de Queralt  Salvador Palau va aportar aquest testimoni de la capital de la Baixa Segarra:

"Per la festa de Corpus de 1546, morí el jove Jacint Soler en explotar-li la pólvora del trabuc. (...) És més explícita la [nota] del 2 de febrer de 1548, que relata el casament dels senyors de la Vila i les festes que es feren en honor seu. El document [Rafecas l’adapta al català actual]  diu: “els músics lluïren les seves habilitats sonores i els intermedis els ompliren les espantoses descàrregues dels trabucs, un dels quals va rebentar-se per l’excessiva càrrega de pólvora, no causà però dany a ningú”.

De confirmar-se aquesta referència, que tinc pendent localitzar a l’arxiu parroquial de Santa Coloma, es convertiria en la primera notícia documentada -vint-i-cinc anys abans que Solsona- de trabucs en contextos lúdics a Catalunya. I de fet, es fa difícil creure que la Santa Coloma, que en aquells moments comptava amb aproximadament 800 veïns, fos pionera en la creació de nous formats festius.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article