Notícia

Inventaris de Patrimoni Immaterial: el cas del Penedès

Amadeu Carbó n’ha parlat amb Àngels Travé en el setè lliurament d’El Busca-raons

Patrimoni Immaterial
Ball de gitanes de Vilafranca del Penedès
Ball de gitanes de Vilafranca del Penedès

La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial estableix que les comunitats practicants han de tenir un rol protagonista en la confecció d’inventaris de les manifestacions culturals d’un territori. Però com es trasllada, aquesta voluntat, a la pràctica? Àngels Travé,  coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, ha explicat a El Busca-raons la seva experiència.

Per contextualitzar el projecte, Travé ha apuntat que la confecció de l’inventari és liderada per l’Institut d’Estudis Penedesencs, un centre que realitza investigacions sobre el conjunt de la vegueria del Penedès. Com a segona prèvia, la tècnica en desenvolupament local ha recordat que la UNESCO reconeix com a patrimoni immaterial aquelles “expressions vives i que es recreen contínuament per una comunitat que s’hi identifica”. Al Penedès, on algunes manifestacions són practicades per gent d’avançada edat, s’ha optat per incloure també en l’inventari -conformat, de moment, per 70 fitxes- aquelles pràctiques que encara perviuen en la memòria de la gent.

En aquest procés, està sent imprescindible la col·laboració de múltiples agents: l’Institut Ramon Muntaner – que vetlla per unificar els criteris de tots els inventaris de Patrimoni Cultural Immaterial-, els investigadors que han fet estudis de camp, els especialistes que aporten recursos documentals i informació detallada sobre les expressions que coneixen amb profunditat, i òbviament la participació ciutadana. En aquest sentit, Travé ha incidit en la importància de la ciència col·laborativa i que la realització de l’inventari tingui un clar retorn social: difonent el mateix patrimoni immaterial del Penedès, però també oferint recursos didàctics als centres educatius, o potenciant l’enoturisme.

La confecció d’un inventari de patrimoni immaterial comporta una pregunta òbvia, i precisament no difícil de respondre: quines manifestacions podem definir com a patrimonials? Segons Travé, en una primera fase del procés és preferible fer una selecció àmplia de tots aquells elements que hagin acreditat una transmissió generacional. I fer-ho des d’una mirada actual, això significa, incloent-hi també aquelles manifestacions contemporànies -com ara la Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia, amb quaranta anys d’història- o les practicades per comunitats migrades arrelades des de fa dècades al territori.

Què poden fer les administracions per facilitar l’elaboració dels inventaris? En l’àmbit nacional, Travé reclama que es modifiqui la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català, per tal que incorpori mesures de salvaguarda del patrimoni immaterial català i s’ajusti millor a la nova filosofia de treball promoguda des de la UNESCO. D’altra banda, considera que els Ajuntaments encara tenen molt marge de millora per aprofundir en la catalogació del patrimoni dels seus municipis.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article