Notícia

Retorn a la normalitat de les falles pirinenques

Els veïns d'Alàs i Cerc han recuperat la baixada, la primera documentada en les comarques pirinenques (1543)

Patrimoni Immaterial
Baixa de les falles a Durro (Alta Ribagorça)
Baixa de les falles a Durro (Alta Ribagorça) | Centre Europeu de Barcelona

2020 va ser un any agredolç per a les falles pirinenques. Al mes de gener es feia pública la important troballa que l’historiador Carles Gascón va fer a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Ni més ni menys que la primera referència a la festa, datada el 1543 a Alàs i Torres d’Alàs. El què va passar aquella primavera tots ho sabem. La pandèmia va obligar a anul·lar moltes activitats o celebrar-les simbòliques, com va ser el cas de les falles. 2021 no només marca el camí de retorn cap a la normalitat; també és un any emblemàtic la recuperació de les falles a Alàs i Cerc, que empesos per la descoberta de Gascón han decidit recuperar la festa.

La primera baixada a l’Alt Urgell en època contemporània (23 de juny, 22.00 h) comptarà amb la participació d’una cinquantena de veïns, en representació de tots els nuclis habitats d’Alàs i Cerc: Artedó, Vilanova de Banat, Ges, Alàs, Bastida d’Hortons, Cerc,  i Torres d’Alàs. El recorregut serà visible des d’Alàs, la Seu d’Urgell i diferents punts de la plana de l’Urgellet.

La mateixa nit, la tradició també se celebrarà al Pont de Suert, Boí, Casós, Vilaller, Isil, Arties, Les, i Andorra la Vella, on per motius de prevenció sanitària s’organitzarà una cremada simultània de les falles en tres punts de la ciutat. Prèviament, en la vigília de la Nit de Sant Joan (22 de juny), també es podran admirar les falles a Senet, a l’Alta Ribagorça.

Si bé vinculada al solstici d’estiu, altres poblacions les celebraran en dates pròximes. És el cas de Durro (15 de juny), la Pobla de Segur (17 de juny), València d’Àneu (26 de juny), Barruera (29 de juny), Alòs d’Isil (3 de juliol), Erill la Vall (6 de juliol), Taüll (19 de juliol), i Llesp (27 de juliol).

La inscripció de les falles pirinenques a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (2015) ha contribuït a fomentar-ne el coneixement. Des del 2018, l’antropòloga Mireia Guil està desenvolupant una tesi doctoral que analitza quina incidència ha tingut aquest reconeix en les dinàmiques de patrimonialització de la festa.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article