Notícia

‘La Catalunya associada’, un retrat de l’associacionisme català contemporani

El llibre de Ramon Arnabat, Montserrat Duch i Antoni Gavaldà recull el període 1868-1938

Associacionisme
El llibre ofereix un recorregut cultural, però també polític i econòmic, entre l’esplendor i la crisi per la guerra civil
El llibre ofereix un recorregut cultural, però també polític i econòmic, entre l’esplendor i la crisi per la guerra civil

Fruit d’una “profunda i coral investigació sobre el fenomen de l’associacionisme cultural a Catalunya des dels temps gloriosos de 1868 fins a la guerra civil el 1938, aquest llibre aprofundeix en el concepte de sociabilitat i fa un viatge no només per l’associacionisme cultural del país, sinó pels factors polítics i econòmics que el van condicionar. Una riquesa que permet formular una cronologia i una tipologia del moviment associatiu i popular molt precisa”.

Així descriu el sociòleg Jordi Estivill el llibre La Catalunya associada (1868-1938), de Ramon Arnabat, Montserrat Duch i Antoni Gavaldà (Publicacions de la Universitat de València), en ocasió de la seva presentació a Reus. Per a Estivill, aquest llibre és “un punt de sortida per a futures recerques, perquè s’hi troben moltes pistes per continuar treballant al voltant del món associatiu a Catalunya”, un fet que li dóna més valor. Estivill també remarca que en la recerca queda palès el caràcter “plurifuncional” de les entitats a Catalunya, “com també va succeir a Portugal, França i Itàlia”: “Des de fer reivindicacions culturals i sindicals fins a oferir biblioteques, ajudes als represaliats i també cooperatives de consum, que cobreixen diferents necessitats de la societat”, afegeix el sociòleg de la UB.

Ramon Arnabat, Montserrat Duch i Antoni Gavaldà, del grup de recerca consolidat ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili, coordinen el llibre, que recull dotze aportacions d’historiadors i aborda diversos vessants de l’associacionisme: agrari, sindical i professional, polític, catòlic, cooperatiu, mutual, cultural, de les dones i de l’economia social i solidària. Com queda palès en el llibre, la Catalunya contemporània es caracteritza per tenir una densa xarxa d’associacions i d’espais de sociabilitat. El llibre, per tant, ofereix una imatge global i, alhora, sectorial, que va del món rural al món urbà i que abasta el conjunt de les classes socials i de la geografia catalana.

El llibre també estableix uns trets comuns de l’associacionisme català contemporani: la seva diversitat; la seva fortalesa numèrica i distribució homogènia per tot el territori; i la seva presència activa en la vida econòmica, política, social i cultural.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article