Notícia

María Lionza, un culte creixent a Catalunya

En el quart capítol del Busca-roans, Amadeu Carbó ha parlat amb l'antropòleg Roger Canals sobre aquesta deesa veneçolana

Patrimoni Immaterial
Estatua de María Lionza a Caracas
Estatua de María Lionza a Caracas

Fins al 9 de maig,  el Museu Etnològic i de Cultures del Món (seu del carrer Montcada) acull l'exposició María Lionza, una deessa en moviment. En els darrers anys, aquest culte ha transcendit les fronteres veneçolanes, difonent-se, i fins i tot practicant-se alguns rituals, a través de les plataformes digitals. A Catalunya, la fe no es canalitza de moment a través d'una estructura eclesiàstica, sinó mitjançant pràctiques religioses circumscrites a l'àmbit privat i familiar. 

El culte a María Lionza neix a l'època prehispànica, relacionat amb divinitats femenines vinculades a la fertilitat. La hipòtesi més estesa és que aquestes divinitats van associar-se progressivament a figures del catolicisme i també a rituals d'origen africà portats pels esclaus. Lionza acostuma a representar-se com a indígena o bé com una reina de pell blanca o mestissa, sovint acompanyada de dues altres divinitats: el Indio Guaicaipuro i El Negro Felipo. 

A més d'aquest trident diví, compartit amb moltes altres religions, el culte incorpora un gran nombre d'esperits agrupats en cortes. Segons Canals, "a través d'aquests cultes hi ha un espai per construir relats contra la història oficial". A tall d'exemple, la corte indígena ha servit per preserva la memòria de la conquesta hispànica. S'invoca cadascuna d'aquestes  cortes per demanar ajuda en situacions específiques, reservant el culte a María Lionza per les qüestions més transcendentals (salut, feina i diners, vida sexuals).

Canals també subratlla la gran varietat de rituals de veneració a María Lionza, en plena natura o en l'àmbit domèstic. En general, destaca el Doctor en Antropologia, Etnologia i Etnografia per l'École des hautes études en sciences sociales de París, es forma "un univers de sensacions i textures molt complex i ric". "És una creença -apunta-, però sobretot una vivència, una intensificació molt forta dels sentits". Una atmosfera singular que inclou molt fum, tambors, les olors de flors i espelmes, alcohol i mel, la presència d'algunes ofrenes de menjar, i en alguns casos també sacrificis animals, tot plegat banyat per un rerefons de cants, pregàries i moviments particulars.  

Director de nombrosos documentals sobre patrimoni immaterial, Canals també incideix en el fet que "María Lionza es troba en els altars, en el cos dels mèdiums, però també en la publicitat als carrers, en el món de l'art o fins i tot en les telesèries". Altres elements, molt importants en la transmissió del culte, són les estampes -que tenen la doble funció de protegir les persones i vincular-les amb els éssers estimats que les han regalat- i les xarxes socials, que és "on millor es representa la pluralitat iconogràfica" de la deessa.
 

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article