Notícia

Les puntaires catalanes conviden a un viatge per la història de la punta contemporània

L’Associació Catalana de Puntaires organitza una conferència telemàtica amb Maria Greil divendres 16 d’abril

Puntaires
'Henrietta Maria i el rei Carles I amb els seus fills', de van Dyck (1633), un gran retratista de puntes
'Henrietta Maria i el rei Carles I amb els seus fills', de van Dyck (1633), un gran retratista de puntes

Al llarg de la història, les puntes han estat un element de la moda i vestuari, un ofici artesanal i un art, un símbol de prestigi social i una forma de vida i patrimoni cultural. També van ser un negoci pujant, en els segles XVI i XVII, quan les puntes vestien les Corts i la noblesa d’Europa  i s’exportaven també a les colònies d’Amèrica. Activitat principalment femenina, que s’elaborava i s’aprenia als convents i  llars familiars, les puntes van contribuir notablement a la incorporació de la dona en el món laboral.

Per parlar de tot això, l’Associació Catalana de Puntaires ha convidat la professora i experta en la història de la punta i de la moda Maria Greil a la seva pròxima conferència. Serà divendres 16 d’abril (19 hores) a través del canal de Youtube de l’entitat, i oberta a tothom.

La xerrada viatjarà als inicis de la punta contemporània, que els historiadors se situen a finals el segle XV a Venècia. Des d’allà passarà als principals països puntaires: Itàlia, França i els Països Baixos, on sorgeixen nombroses tècniques: al país veí, les blondes de Normandia, les puntes de Le Puy, el Chantilly i amb agulla les puntes d’Alençon i Argentan; mentre que a Bèlgica eren especialment valorades les puntes de gasa amb agulla o la punta de Duquessa feta amb boixet. També recalarà a Catalunya, amb una notable indústria que es desenvolupa a partir del XVIII, i que a mitjans del segle XIX donava feina a més de 30 mil dones.

Maria GreiI abordarà les principals transformacions que ha experimentat la punta al llarg de la història, com passà de ser un element de la noblesa a la jerarquia eclesiàstica a la burgesia i al poble; com el Modernisme donà a aquesta disciplina un reconeixement d’art i com comença, a partir del segle XX, el declivi de la indústria, lligat no només als canvis socials i a la mecanització sinó també per canvi absolut en la manera de fer i viure de la societat, com apunta l’historiador de l’art Joan Miquel Llodrà.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article