Notícia

La revista del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya enquesta el futur

«La Circular» de gener-abril del 2011 dedica un monogràfic al futur del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) buscant resposta a preguntes que mai no han estat formulades. «Vam decidir tirar-les damunt la taula i pensar qui les podia contestar», s’explica Abel Castilla i Cassamartina, abans de plantejar per què no hi ha un cor infantil de ràdio i televisió catalana ni un cor infantil nacional de Catalunya. Xavier Garcia hi respon que el model actual és un exemple formidable d’autogestió, d’independència, d’esforç continuat, d’allò que en termes econòmics anomenaríem iniciativa privada.

El director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Jordi Casas i Bayer, planteja obrir un debat quan li pregunten per què no hi un col·legi oficial de directors de cor. La professora Margarida Barbal afirma que els nens i noies se senten atrets per activitats molt físiques i esportives i, en música, és sobretot l’energia més ràpida, tensa, a voltes agressiva dels grups moderns allò que els enganxa, responent a la qüestió de per què les corals del SCIC tenen cada vegada menys cantaires i per què cada vegada més hi ha menys nens que nenes.

«Ha arribat el moment d’obrir portes»—diu Jaume Sala, director del Cor de Sant Esteve, preguntat sobre què s’ha hauria de modificar perquè cap coral infantil no se sentís exclosa del SCIC—«i trobar fórmules de permeabilització que permetin un encaix de diferents nivells corals.»

El mateix Abel Castilla, que coordinà el Secretariat (2003-2005) creu que no lligar el cor al medi més proper talla la font més natural d’ingrés de cantaires; Montserrat Gual, que també el coordinà (1997-1999), considera que «simplement és una qüestió de voluntats i de buscar noves fórmules i modalitats de trobades i col·laboracions i ser més tolerants amb altres formes de treball adients a les diferents realitats, característiques i voluntats», mentre que Tomàs Rosado, que coordinà el SCIC entre 1993 i 1997, afirma que «cantar en una coral que no estigui relacionada amb cap escola, ja sigui reglada o especialitzada en música, ha de suposar un gran i diferent atractiu per a l’aspirant a cantaire»; i una altra coordinadora, Rosa Rafecas, directora de la coral Rierol de Sant Jaume de Domenys, es decanta per «assumir el repte de diferenciar-nos en qualitat, a més de la fidelitat als valors».

Aquests només són els titulars d’una enquesta que «La Circular del SCIC» aporta a la reflexió. En el context de cada resposta hi ha tot un seguit de matisos que arrodoneixen una enquesta molt interessant.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article