Notícia

Obert el termini per presentar candidatures a la VIII Beca Terra d’Ateneus

La convocatòria està dotada amb 3.000€ i la publicació de l’obra

AssociacionismeReflexió
Façana de l'Ateneu de Tàrrega
Façana de l'Ateneu de Tàrrega

Reflexionar sobre l’associacionisme cultural ateneístic des d’una perspectiva històric. Aquest és l’objectiu de la beca Terra d’Ateneus, impulsada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC). El termini per presentar les candidatures a la vuitena edició de la beca acaba el 14 de maig. Poden optar-hi tots els investigadors d’un centre d’estudi local que desitgin investigar la incidència que han tingut els ateneus (com a mínim s’haurà d’analitzar l’activitat de dues entitats) en un àmbit geogràfic.

Segons estableixen les bases, aquestes han d’incloure un CV de les persones que desenvoluparan el treball, un estudi que detalli la bibliografia, metodologia i resultats previstos del projecte, un calendari de treball, i també els avals del centre d’estudi on s’adscriu l’investigador i d’un ateneu associat a la FAC. La documentació s’ha d’enviar per correu postal a la seu de l’IRMU i per correu electrònic (nuria@irmu.org).

 

Arriba a les llibreries Modernitat i progrés, VI Beca Terra d’Ateneus

Modernitat i Progrés: evolució ateneística i associativa de les Terres de Ponent (1850 -2020) podrà adquirir-se a les llibreries a partir del 15 del març. Editorial Afers ha publicat el treball de Gerard Pamplona, membre del grup de recerca del Grup de Recerca d’Estudis de les Institucions i Societat a la Catalunya Moderna, i Montserrat Baiges, investigadora del Centre de Recerques del Pla d’Urgell “Mascançà”.

L’estudi analitza la consolidació del moviment ateneístic a les comarques lleidatanes. Un procés que va viures amb retard, en comparació amb les zones més poblades i les ciutats litorals de Catalunya, però no per això menys important en la configuració del catalanisme polític i la prestació de serveis (ensenyament, cultura i oci, fins i tot salubritat) a la classe treballadora. Els autors lliguen el sorgiment de l’ateneisme ponentí amb el creixement econòmic i demogràfic de Lleida, que exerceix una gran influència com a epicentre de la vida associativa, però també altres capitals comarcals, com Tàrrega i Mollerussa.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article