Notícia

La Vella Quaresma, un personatge popular que sobreviu a casa nostra

El Departament de Cultura ofereix una exposició que es podrà veure en diferents punts del país fins el proper 5 d’abril

Reflexió
Comissoinada per Antoni Serés, l'exposició s'ha fet a partir de materials conservats pel folklorista Joan Amades
Comissoinada per Antoni Serés, l'exposició s'ha fet a partir de materials conservats pel folklorista Joan Amades

La Bacallanera o la Sarraïna al Principat; la Patorra al Rosselló i, entre d’altres, a les Illes la quitxalla l’anomenen S’àvia Corema o Sa Jaia Corema. La Vella Quaresma, un ninot de paper per retallar que sovint representa una senyora d’avançada edat carregada amb una cistella de verdures en un braç i un bacallà dessecat a l’altre, i amb set cames sota la faldilla, és una figura d’imatgeria compartida en moltes conrades dels Països Catalans, que es manté encara viva malgrat que la tradició a què fa referència hagi quedat molt minoritzada: el dejuni entre el final del carnaval i la Pasqua.

Una exposició de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura fa un repàs per aquesta representació, a partir de part de la col·lecció de materials d’imatgeria popular del folklorista Joan Amades i Gelats, que es conserven en els arxius de la Direcció General de Cultura Popular. La vella Quaresma: el calendari de les set cames, és una mostra itinerant –hi ha quatre còpies- que es podrà visitar a Barcelona, Sabadell, Tàrrega, Badalona i Esplugues del Llobregat fins al pròxim 5 d’abril (consulteu aquest web per saber-ne les ubicacions) i ha estat comissionada per Antoni Serés.

L'objectiu principal de l'exposició és reivindicar la figura de la Vella Quaresma, com la representació iconogràfica de la Quaresma. La vella es presenta amb set cames, una per cada setmana que va des del final del carnaval fins a la Pasqua, amb un cistell de verdures en un braç i un bacallà agafat amb l’altra mà, que simbolitza que durant el període fins a arribar a Pasqua s'evita menjar carn i cadascuna de les cames representa una setmana de la quaresma. “El ninot es penjava a les cuines de les cases, en un lloc visible perquè, sobretot la mainada, sabés que no es podien fer excessos. Era com un fantasma per espantar-los. I el diumenge, tornant de missa, la tradició diu que es tallava una de les cames o es doblegava enrere per amagar-la, simbolitzant el pas d’una setmana”, explica a Tornaveu el comissari de l’exposició, Toni Serés.

Afegeix que es tracta “d’una imatgeria molt arrelada, tant des del punt de vista de la creació, perquè moltes famílies feien el ninot a casa, com també des del punt de vista de la impremta i el disseny, perquè també es comprava”. A més, com explica Serés, també hi havia ninots fets amb una butlla caducada: “Hi havia qui pagava a l’església per saltar-se les restriccions i poder menjar carn. De manera que l’any següent, amb la butlla caducada, feien el ninot”.

Tot plegat es pot veure a l’exposició gràcies als 14 plafons que reprodueixen exemplars de Vella Quaresma que va recopilar Joan Amades els darrers anys de la seva vida. Un 15è plafó posa en context la importància d’aquesta imatgeria per a la cultura popular catalana. 

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article