Notícia

L’ADN de l’associacionisme a Sant Andreu de Palomar, en un llibre

‘El món associatiu a Sant Andreu de Palomar. Les entitats andreuenques (1852-1939)’ és obra de Jordi Petit i Pau Vinyes

Associacionisme
La plaça Orfila en una imatge de 1918
La plaça Orfila en una imatge de 1918 | Carles Fargas i Bonell

La història d’un barri no es pot destriar de la seva vida cultural i associativa. És des del carrer, des de les entitats, que es basteix una xarxa potent de solidaritat entre veïns i veïnes i des d’on s’escriu el seu passat, present i futur. Difícilment es manté la cohesió en un territori si en aquest no hi batega l’associacionisme en tots els seus vessants. I Sant Andreu de Palomar no és una excepció.

El món associatiu a Sant Andreu de Palomar. Les entitats andreuenques (1852-1939), un llibre escrit per Jordi Petit i Gil i Pau Vinyes, membres del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, recull la història de l’associacionisme durant vuitanta anys en un volum que forma part de la col·lecció de monogràfics del Centre d’Estudis. 304 pàgines que revisen exhaustivament aquesta realitat social, lúdica i cultural. Els autors han dut a terme un treball de recerca tant oral com documental en arxius i hemeroteques diverses que els ha permès reconstruir la complexa xarxa de la vida associativa andreuenca des de l’any 1852 i fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola.

En el llibre es documenta com, sobretot a partir del sexenni democràtic de 1868-1874, amb polítiques més progressistes en els aspectes social i cultural, el món associatiu a l’Estat espanyol i a Catalunya viu un esclat i comencen a néixer entitats que apleguen ciutadans amb interessos polítics, literaris, musicals, esportius i de lleure comuns, allunyades, ara sí, del fet religiós. Aquestes entitats van ser un paraigua sobretot per als treballadors, que en sortir de la fàbrica trobaven un refugi per poder enriquir-se culturalment.

El treball de recerca també fa inventari de com els esdeveniments polítics i socials han anat modificant el paisatge associatiu de Sant Andreu de Palomar, i de fet, només algunes de les entitats nascudes a la segona meitat del segle XIX han sobreviscut. És el cas d’Els Catalanistes, la SCE la Lira, el Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, la Unió Esportiva Sant Andreu o l’Agrupació Excursionista Muntanya. Els autors volen que amb aquest llibre es recuperi el llegat associatiu andreuenc per tal de donar-lo a conèixer a qui li pugui interessar, “però sobretot a les futures generacions, hereves d’aquell passat que ens ha d’ajudar a reflexionar com a comunitat arrelada en un territori del pla de Barcelona. També, creiem, pot ser un bon exemple per a altres historiadors en la tasca de divulgar el món associatiu de llurs barris i pobles de Barcelona”, expliquen els autors.

Com s’estructura el llibre? És de fàcil consulta, perquè presenta les fitxes de les diferents entitats ordenades alfabèticament per capítols, segons la funció associativa que exercien: entitats catòliques, entitats polítiques, entitats corals i musicals, entitats d’esbarjo i recreatives, entitats culturals, entitats esportives, econòmiques, entitats socials i cooperatives. Hi apareix també una descripció històrica amb dades consultades en arxius, hemeroteques, pàgines web i bibliografia. Les sòcies i socis del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias podran recollir el seu volum tots els dimarts de 18 a 20 h a la seu de l’entitat, i es posarà a la venda a les llibreries i quioscs de Sant Andreu de Palomar.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article