La pandèmia ha obligat a ajornar les tradicionals i populars rues dels Tres Tombs que se celebren a molts municipis de Catalunya. A Sant Cugat, amb la voluntat de mantenir viva la tradició, l’Ajuntament i la Comissió de Festes de Sant Antoni Abat presenten ‘La Festa de Sant Antoni. Un segle i mig d’història a Sant Cugat’. A través de fotografies, documents, banderes i diversos objectes, l’exposició proposa un recorregut per la història i l’evolució de la festa, vinculada a l’important passat traginer del municipi, i permet veure també la transformació del mateix municipi, des d’una vila rural fins a una ciutat  amb prop de 90.000 habitants on l’agricultura és gairebé un record.

Les tres banderes històriques de Sant Antoni (anys 1880, 1940 i 1996); un carro de pagès de vela, amb tots els guarniments tradicionals, i amb matrícula dels anys de la guerra civil -quan el municipi va dir-se Pins del Vallès-, estris de treball del camp d’una masia i sobretot moltíssimes fotografies, de l’entitat i també cedides per particulars i per l’Arxiu Municipal, que expliquen la història de la festa en honor al patró dels animals de peu rodó, dels traginers i pagesos. Aquests són alguns dels objectes que es poden descobrir a l’exposició que es pot visitar a la Casa de Cultura.

Pel president de la Comissió de Festes, Jordi Bell, l’exposició ja estat una “bona oportunitat per recopilar i posar ordre a tot el material i la història de l’entitat, que es trobava dispersa i separada”. Això ha permès aconseguir obtenir fotos des dels anys 1920 fins a l’any passat.

Entre els objectes, també destaca la figura de Sant Antoni que obre la cavalcada des de l’any 1999 i la imatge en guix de Sant Antoni Abat que va fer l’artista santcugatenc i referent del tapís contemporani Josep Grau-Garriga quan tenia 21 anys. El més interessant és el recorregut que proposen els diversos objectes exposats, que permeten veure com ha evolucionat la festa.

Així, s’hi troben fotografies que parlen de l’enorme popularitat dels Tres Tombs, amb les passades omplint els carrers del municipi. També, de la progressiva desaparició del món rural i dels pagesos i, paral·lelament, de la transformació de la festa, amb la incorporació de les hípiques a partir dels anys 1960 o 1970 i la participació de carros de fora de la població, amb guarniments imaginatius i amb tocs d'humor, més enllà dels tradicionals. I de com la celebració ha sabut reinventar-se, incorporant en els darrers anys la festa dels foguerons i entitats de diables i esbarts.

Per a Jordi Bell, amb aquesta exposició s’ha volgut mantenir viva la tradició i recordar el passat de Sant Cugat, que fins fa uns quaranta o cinquanta anys va ser un poble bàsicament traginer. El president indica que “la festa ajuda a recordar d’on venim i ajuda a integrar la gent al poble”.