Notícia

Un any marcat per la cultura popular centenària a Barcelona

El 2021 es commemora el naixement del Foment de la Sardana, l’Associació de Pessebristes, les Festes de la Mercè i les de Sant Medir

La festa de Sant Medir compleix 175 anys d'història
La festa de Sant Medir compleix 175 anys d'història

Deixem enrere un any 2020 que ha colpit tots els aspectes de les nostres vides, des de la salut fins a l’economia, passant també per les relacions socials, l’oci i el consum cultural. Milers d’activitats han estat suspeses, altres han sobreviscut reinventant-se o digitalitzant-se, i aquest 2021 ha de ser l’any de la recuperació de l’activitat cultural plena. En aquest sentit, la capital del país arrenca amb un calendari d’efemèrides molt potent, amb commemoracions centenàries remarcables.

Així, el 21 de març es compliran cent anys del naixement del Foment de la Sardana de Barcelona. Aquell mateix any ja va oferir la primera audició de sardanes a la plaça de Sant Jaume, amb una clara vocació d’educar el gust musical de la població i donar suport als compositors de sardanes, entre els quals Enric Morera, Juli Garreta, Joan Lamote i Eduard Toldrà. Va ser molt activa durant els primers anys de vida, fins que la guerra de 1936-1939 i la postguerra van paralitzar-ne les activitats, que no va poder reprendre fins a l'any 1945.

Aquell 1921 Barcelona també veia néixer l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Una entitat que s'havia creat a mitjan segle XIX amb el nom de Societat Pessebrista de Barcelona, i que pretenia fomentar i promocionar la construcció de pessebres. Ben aviat va organitzar cursos, visites i conferències per a difondre aquesta tradició. Actualment, l'associació recull i conserva objectes i documents relacionats amb el món del pessebrisme, com ara figures, cartells, felicitacions de Nadal, estampes i fotografies.

I la festa de festes de la ciutat, la Mercè, també està d’aniversari. Les festes de la Mercè, patrona de Barcelona, se celebren cada any pels volts del 24 de setembre a les places i carrers d’arreu de la ciutat des de fa 150 anys. És una festa breu però intensa, farcida d’activitats de cultura popular molt diverses i per a totes les edats. Entre més actes, es destaquen el matí de festa major, la cavalcada de la Mercè, el gran correfoc, la passada de Gegants i Nans, les diades castelleres, els balls i les danses vinguts d’arreu de Catalunya, etc. Hi tenen una forta presència les cercaviles de tota mena, uns dels actes tradicionals més antics de la ciutat, emparentats amb les processons de Corpus que ja trobem documentades als segles XV i XVI. La festa ret homenatge a la patrona de Barcelona, a qui s’atribueixen uns quants miracles vinculats a la ciutat. S’explica que el 24 de setembre de 1218 la Mare de Déu de la Mercè s’aparegué simultàniament al rei Jaume I, a sant Pere Nolasc i a sant Ramon de Penyafort i els encomanà que instituïssin un orde religiós per rescatar els cristians ostatges a terres sarraïnes.

Finalment, aquest 2021 també és any rodó per a les festes de Sant Medir de Gràcia, Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles, que celebren 175 anys d’història. La festa de Sant Medir és una de les més arrelades a la vila de Gràcia. La Bordeta, Sarrià i Sant Gervasi també fan cercaviles, amb la participació de les colles pròpies, i el romiatge fins a l’ermita. Un cop a l'ermita, es fa l’aplec conjunt en honor del sant, amb una missa i l’acte de col·locació de llaçades commemoratives a la bandera de cada colla. La tradició és que Sant Medir, el 3 de març, se celebri en un dia feiner, de manera que si s’escau en diumenge, es trasllada a dilluns. L’origen de la festa de Sant Medir el trobem a Gràcia, i concretament en una promesa que va fer el 1828 el forner Josep Vidal i Granés, que tenia el negoci al carrer Gran. Va dir que si resolia una afecció de salut, aniria cada any en romiatge a l’ermita de Sant Medir.

Per altra banda, el 2021 també serà un any de celebració per a una quinzena d’entitats de cultura popular o de gegants de referència de la ciutat que arriben a les seves noces d’argent. És el cas, per exemple, dels Diables del Port, els Bastoners del Raval o els Castellers de Gràcia, a més del Gegantó del Lloro o el Gegantet Tinet.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article