Aquest Nadal va celebrar-se el centenari del naixement de Manuel Cubeles, traspassat el 19 de desembre de 2017. Per recordar aquesta efemèride, enguany se celebrarà un programa per reivindicar la trajectòria del màxim responsable de la recuperació de la dansa tradicional catalana durant el franquisme.

L’acte inaugural de l’Any Cubeles se celebrarà el 6 de febrer (19.00 h), en línia i en diferit (des del Casino l’Aliança del Poblenou). Un tret que sortida que recordarà el seu paper fonamental en la reconstrucció cultural del país durant el franquisme i que també vol recollir el seu llegat per projectar-lo endavant, cap a les noves generacions. L’acte, sota la direcció de Jordi Lara, reunirà amics i estudiosos de l’obra de Cubeles en el camp de la dansa i els mitjans de comunicació, com Albert Sans, Pere Baltà, Pilar López Arcos, Ramon Bonvehí i David Anguera, entre d’altres. També comptarà amb coreografies de l’Esbart Marboleny de Les Preses, versos de Josep Maria de Segarra recitats per Valentí Maymó, la veu de la cantant Gemma Humet i també la representació teatral de moments destacats de la seva vida.

Altres accions que està preparant la Comissió del Centenari Manuel Cubeles són la presentació de dos discs compactes sobre músiques tradicionals recuperades pel coreògraf en els seus espectacles i la publicació d’un llibre-recopilatori d’articles.

El llegat cultural de Manuel Cubeles

L’empremta cultural que va deixar Manuel Cubeles és admirable. No debades, durant els anys quaranta va fundar l’Esbart Verdaguer, l’Esbart Sarrià, l’Esbart Marboleny i també va jugar un paper destacat en la creació de l’Esbart Sant Martí o l’Obra del Ballet Popular. Una tasca empesa en els anys més foscos de la dictadura, concebuda com a eina de normalització cultural. En una entrevista publicada al llibre L’Altra Resistència, afirmava: “La dansa per ella mateixa no m’interessaria, si no fos també un gran instrument per fer país”.

En l’àmbit comunicatiu, Cubeles va treballar en la creació i consolidació d’un espai mediàtic català. Com a cap de producció de Teatre Català, primer programa en català produït per Televisió Espanyola, va contribuir decididament a la recuperació de la dramatúrgia en català. Un empeny, el de la normalització lingüística, que també va demostrar com a promotor del magazín divulgatiu Mare Nostrum (TVE, (1967-73) i impulsant les primeres emissions a Ràdio 4 en llengua catalana.