Notícia

‘La cobla Barcelona. Un projecte noucentista’, una tesi doctoral hi posa llum

El musicòleg i intèrpret de flabiol Albert Fontelles se submergeix en la primera etapa d’aquesta cobla amb una recerca a fons

SardanesReflexióMúsica tradicional
‘La cobla Barcelona. Un projecte noucentista’, una tesi doctoral hi posa llum
‘La cobla Barcelona. Un projecte noucentista’, una tesi doctoral hi posa llum

“Concebo la cobla com des del punt de vista de la tradició, però també com una creació artística, com el compositor utilitza el seu talent per experimentar. I vaig detectar que als anys vint del segle passat es vol experimentar amb la cobla, situant-la en un escenari per eixamplar les seves capacitats expressives, ajuntant dues formacions en un mateix escenari i fins i tot creant composicions per a dues cobles. I vaig considerar que la visió artística de la cobla l’encarnava de forma més clara la Cobla Barcelona”.

Aquest és el raonament que va dur el musicòleg i intèrpret de flabiol Albert Fontelles a elaborar la tesi doctoral La cobla Barcelona. Un projecte noucentista, dins del Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia, del Departament d'Art i de Musicologia, de la Facultat de Filosofia i Lletres, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “Des dels dotze anys que sóc intèrpret de cobla, i això m’ha permès conèixer bona part del repertori, i una de les coses que em van dir en la defensa de la tesi és que cada vegada lloaven més la figura de l’intèrpret doctor, que té els seus dubtes relacionats amb les obres que toca i que aleshores investiga. I per què aquests compositors escrivien així? En què s’inspiren? Consultava llibres, però no trobava respostes, i sempre m’havia agradat la visió d’entendre la cobla des de diversos vessants”, concreta a Tornaveu l’Albert Fontanelles.

La tesi doctoral, que es podrà consultar pròximament al CEDOC, i també en línia, se centra en la primera etapa de la cobla, del 1922 al 1938. S'hi explica la consolidació de la idea de la cobla com a formació per a concerts, un paradigma que “entronca amb l'enfocament del Noucentisme, que propugnava una educació cívica, una cultura refinada, un saber escoltar un concert, la culturització de la societat”, afegeix l’autor. Aquests principis encaixen amb la cobla Barcelona que, malgrat no ser l'única, és la que encarna amb més força aquesta proposta concertística. D'aquí la potenciació durant aquesta època d'obres com gloses, peces simfòniques, etc. I també la seva relació amb intel·lectuals, artistes i personalitats rellevants com Picasso, Toldrà, Manuel de Falla o Einstein. La cobla Barcelona fins i tot va fer una gira per Europa durant l'any 1936 per encàrrec de la Generalitat de Catalunya.

Fontelles ha consultat nombrosos i diferents arxius, com l'Archivo Manuel de Falla, a Granada; el Legado de Joaquín Turina, conservat a la Fundación Juan March de Madrid o el fons personal d'Ígor Stravinsky, a la Fundació Paul Sacher de Basilea. També s'ha entrevistat amb descendents de músics i compositors i ha remenat tota mena de documents, com partitures originals de Garreta.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article