Notícia

El Corpus, protagonista del nou número de la revista ‘Canemàs’

El dossier central, dedicat a la festa per excel·lència de la cultura popular, ha estat coordinat pel folklorista barceloní Amadeu Carbó

AssociacionismeReflexió
Imatge dels turcs i cavallets de Berga
Imatge dels turcs i cavallets de Berga

Durant el 2020 s’ha celebrat el 700 aniversari de la primera referència documentada del Corpus barceloní. Per afegir-se a aquesta commemoració, el Consell de Redacció de la revista Canemàs ha decidit dedicar-hi el dossier central del número 20. La festa hi és analitzada des de l’àmbit del patrimoni (Jordi Sacasas), la història (Maria Garganté i Daniel Vilarrúbias), la teatralitat popular (Raül Sanchis), l’etnologia (Josep Mañà) i la sociologia i la interculturalitat (Khalid Ghali).

Més enllà del dossier central, el Canemàs també inclou reflexions sobre temàtiques transversals de l’associacionisme cultural. Seguint amb la perspectiva de gènere impulsada des de fa un parell d’anys, la periodista Gemma Aguilera firma l’article Tradició i igualtat de gènere, una convivència difícil en la cultura popular. En el mateix empeny per reivindicar una major visibilitat de les dones, Meritxell Orpinell recupera la figura de Mercè Ventosa i Roca, a través de la qual també explica la tasca d’altres dones en la preservació del folklore català.

Hem viscut un any convuls, que provocarà profundes transformacions socials a curt i mitjà termini. El politòleg David Nàcher reflexiona sobre les principals mancances que té l’associacionisme com a eina d’emancipació ciutadana. Com a complement d’aquesta mirada estratègica, l’estudiós de la cultura popular Jordi Cubillos intenta endevinar quin impacte tindrà la COVID-19 en els col·lectius de cultura popular.

El Canemàs 20 també s’atura en la reflexió d’algunes expressions patrimonials dels Països Catalans, com ara el dimoni festiu mallorquí, a través de la lúcida mirada de l’antropòleg Francesc Alemany, i la bitlla catalana, recollint en aquest cas les ponències del IV Congrés Nacional de Bitlles que va celebrar-se el 26 i 27 de setembre. Des d’una òptima més genèrica, la revista també ofereix un concís resum del XII Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, titulat Associacionisme cultural: entre el mosaic i les xarxes.

Joan-Ramon Gordo, relacionat durant divuit anys amb l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català com a coordinador i director de publicacions, és el protagonista de l’entrevista. Gordo fa un repàs de la seva trajectòria com a activista cultural des de mitjans dels anys 80, i exposa les línies estratègiques en les quals hauria d’incidir l’associacionisme cultural en els pròxims anys.

Com a novetat d’aquest número, el primer dirigit per Antoni Serés, el Canemàs incorpora la secció ‘Garbells de cultura popular’, un espai per recuperar testimonis literaris i/o artístics relacionats amb l’àmbit festiu. En la primera píndola de l’apartat, el periodista Agustí Calvet Gaziel recorda els cors que assistien a l’estàtua de Josep Anselm Clavé, durant la seva infantesa, per retre-li homenatge.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article