Notícia

‘Amb un tros d’acordió’, un homenatge a la música que no surt als llibres

Irene Augé és recull en aquest documental la història dels vells acordionistes i balladors de la Vall de Lord

Música tradicional
Imatge del documental 'Amb un tros d'acordió'
Imatge del documental 'Amb un tros d'acordió'

Després d’estar a punt de desaparèixer als anys setanta, avui l’acordió ha tornat i el podem sentir als escenaris, s’estudia a les escoles i fins i tot és protagonista de festivals internacionals. Però temps enrere l’instrument formava part de la quotidianitat: se sentia als camps, als menjadors i les eres de les masies, i servia per enfortir el sentiment de comunitat. Ara, el documental de l’antropòloga Irene Augé recupera els relats i cançons dels vells acordionistes i balladors de la Vall de Lord (Solsonès), al Pre-pirineu, i també aquella manera de viure la música.   

Al Pre-pirineu, l’acordió ha estat molt poc estudiat, malgrat ser un instrument tremendament popular, incorporat a la vida quotidiana i que portava la festa a les cases. Compensar aquesta mancança és el que va impulsar a la solsonina Irene Augé a embarcar-se en aquest projecte, per recollir la història dels vells acordionistes i balladors de la Vall de Lord entre les dècades dels 30 i 60 del segle passat.

Amb el documental, explica Augé, “he volgut mostrar una manera de fer música quotidiana i accessible al poble, una pràctica dels dies de cada dia, dels menjadors i eres i entre veïns i família. Avui, en canvi, la música la fan els artistes i la pràctica ha perdut espontaneïtat”.

A la directora no li interessa tant el valor musical de l’acordió sinó la seva funció social: “La seva pràctica, que comportava el ball, era participativa i accessible –l’instrument era econòmic, s’aprenia autodidacte, era transportable– i per això tenia un lloc capdal en la vida social. El vivien de manera quotidiana i per això aquelles ballades eren un gran combustible per enfortir el seu sentiment de comunitat”. Era una manera de viure la música deslligada de l’academicisme, la professionalitat i l’excepcionalitat.

La idea del documental va sorgir quan Augé estudiava musicologia i va anar a fer un treball de camp a la Vall de Lord. Va ser en diferents etapes d’entre els anys 2016 i 2019. “Vaig recollir molt material, cançons, anècdotes, vivències, i vaig pensar que una cosa tan rica s'havia de publicar”, relata Augé, com un homenatge, a la música que no surt als llibres i reivindicar el patrimoni de la zona.

Explica que quan va començar només hi quedaven dos acordionistes en actiu i que haguessin tocat el diatònic. “Avui ja no en queda cap, però sí que hi ha persones que el comencen a tocar. L’instrument s’està recuperant des dels anys vuitanta”. Afegeix que tot i que la funció de l’acordió ha canviat perquè també ha canviat el context sociocultural, “encara segueix trobant-se en ambients populars: cantades de sobre taula, associacions d’acordionistes, escenaris oberts o balls participatius”.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article