Notícia

Recorregut per 500 anys d'història de la festa i la dansa valenciana

L'estudi de Raül Sanchis, publicat per l'Esbart Català de Dansaires, serà presentat dijous 22 d'octubre a La Casa dels Entremesos

Esbarts dansairesPublicacions
Fragment de la portada del llibre de Raül Sanchis
Fragment de la portada del llibre de Raül Sanchis

Raül Sanchis és un dels millors estudiosos sobre dansa medieval en les terres de parla catalana. A La festa i la dansa en les fonts historiogràfiques de la memòria, reconegut amb un accèssit en els V Premi Rafael Tudó, convocat per l’Esbart Català de Dansaires, ofereix un retrat panoràmic de les manifestacions coreogràfiques a València entre els segles XIII i XVIII. La presentació del llibre, dijous 22 d’octubre (20.00h) a la Sala d’Actes de La Casa dels Entremesos de Barcelona (plaça de les Beates, 2), comptarà amb la participació de l’autor i de l’antropòleg Josep Fornés. 

En la introducció del llibre, Francesc Massip, Catedràtic d’Història del Teatre Català i director de la tesi doctoral presentada per Sanchis de la qual es nodreix l’obra, avisa al lector que es trobarà amb una investigació molt completa i metodològicament rigorososa, que fonamenta la seva anàlisi en tres tipus de documents: escrits que deixen constància dels balls i danses, gràfics que donen testimoni de la visualitat de l’espectacle, i també testimonis etnogràfics (memòries, dietaris) gràcies als quals podem conèixer com es vivien les celebracions festives a la ciutat del Túria. 

Segons Montserrat Garrich, membre del jurat dels Premis Rafael Tudó, el treball de Sanchis permetrà posar a l’abast dels investigadors un gran corpus documental, fins ara només consultable als arxius, sobre la dansa medieval. L’investigador de Banyeres de Meriola posa a l’abast de tothom, i a més de manera sistematitzada, la informació referenciada a les quatre grans cròniques nacionals de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós i a una àmplia selecció de memòries, dietaris i relacions de successos escrits durant gairebé 500 anys. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article