Des dels rituals magicoreligiosos de l’antiguitat, fins a la renovació teatral dels anys setanta, i fins a la professionalització actual, els titelles són encara un gènere teatral molt popular

Jaume Lloret i Esquerdo (La Vila Joiosa, 1953), doctor en filologia catalana i estudiós de referència en la investigació sobre les arts escèniques i dels gèneres teatrals populars, aporta un nou llibre sobre la temàtica, Els titelles al País Valencià, publicat per la Universitat d’Alacant. L’obra se suma a altres documents de l’autor, com ara Cent anys de Teatre Valencià a Alacant, Personatges de l’Escena alacantina, El teatre a Alacant 1833-1936 o Teatre foguerer, entre altres.També ha participat en obres col·lectives: El titella a Alacant i Documenta títeres.

Amb Els titelles al País Valencià, l’autor ens ofereix un exhaustiu recorregut sobre la història del teatre de titelles des de l’Antiguitat, moment en el qual aquest tipus d’espectacle es basava fonamentalment en els rituals magicoreligiosos. fins a la renovació teatral dels anys 1976 a 2018, quan a partir de la nova gestió cultural generada per les institucions democràtiques, es va possibilitar en gran part la professionalització i la formació dels titellaires gràcies a la creació de festivals i d’espais escènics, públics i privats, dedicats a les representacions teatrals, i centres especialment adreçats al teatre infantil i de titelles.

El llibre, que apareix ressenyat a La Veu, diari digital de reflexió cultural del País Valencià, “s’ocupa tant de la vessant religiosa com de la profana d’aquest tipus d’espectacle, en tant que els titelles tenen el mateix origen que el teatre en general: les diverses manifestacions religioses que parteixen dels rituals màgics dels pobles prehistòrics i de les primeres civilitzacions, i que comencen a convertir-se ja en un divertiment teatral profà a Grècia i a Roma”.

 Aquestes dues branques, com afirma l’autor, “tenen continuïtat durant l’Edat Mitjana, per una banda, per part dels joglars ambulants a les places de les ciutats i als principals castells, i també per part de l’Església, que tot i que en un principi condemnava aquest tipus d’espectacles, acabà per adaptar-los a misteris i drames sagrats, ja que oferien grans possibilitats de seducció per emocionar i adoctrinar els creients”.

Com descriu La Veu, "un altre dels encerts de Jaume Lloret en Els titelles al País Valencià és la gran quantitat de documentació que aporta tant des del punt de vista onomàstic, com de grups de teatre, i de títols i de comentaris d’obres”.

Llegiu l’article complet en aquest enllaç