Notícia

El patrimoni etnogràfic, convertit en cinema

La 10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic té lloc en diferents punts de Catalunya fins el desembre del 2020, i els Països Baixos són el país convidat

Patrimoni ImmaterialFestivals
El patrimoni etnogràfic, convertit en cinema
El patrimoni etnogràfic, convertit en cinema

Més enllà de les grans produccions cinematogràfiques i els èxits de taquilla, el cinema és també transmissor de moltes altres produccions audiovisuals que, si bé no tenen el suport dels gegants de la gran pantalla, compleixen una funció cultural, social i històrica de gran valor.

És el cas dl cinema etnogràfic, testimoni de formes de vida que es donen en la nostra societat que, sense ser recollides en format audiovisual, podrien perdre’s. Un llegat patrimonial que vol recollir la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, que enguany arriba a la 10a edició i que es pot gaudir en diferents punts del país fins al desembre del 2020. Es tracta d’una mostra de produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i el patrimoni etnològic en general, que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció. Alhora, la mostra també pretén il·lustrar com en les últimes dècades l’audiovisual ha penetrat en l’etnografia i vol posar de relleu com la recerca etnològica s’ha servit de l’audiovisual per documentar i explicar allò que ha investigat.

La primera edició va tenir lloc a Barcelona l’any 2011, i cada any ha tingut un país convidat, que en aquesta ocasió són els Països Baixos. La Mostra forma part de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), i per aquesta raó pot comptar amb la participació de tretze entitats adherides a aquesta xarxa, que projecten cinquanta-dos films relacionats amb el seu àmbit territorial o temàtic, al llarg de trenta-dues sessions que tenen lloc en disset poblacions diferents: Torroella de Montgrí, Esterri d’Àneu, Cervera, Mas de Barberans, Areny de Noguera, Barcelona, el Cogul, Sant Feliu de Guíxols, Ripoll, Vic, Folgueroles, Taradell, Manlleu, Roda de Ter, Reus, Bonastre i Palamós.

Si bé la mostra va arrencar al juliol, el programa és molt ampli i ofereix moltes projeccions fins al desembre del 2020. Entre els documentals i pel·lícules que es poden veure, i que podeu consultar al programa, hi ha Amén Romaní, de Francesc Joan i Pere Planells (1968), que relata la història de l’Associació Pro Integració dels Gitanos de Mallorca, que va cedir uns terrenys tot just al costat de l’aeroport per construir-hi 124 habitatges que donarien allotjament a 600 persones, la majoria provinents de les barraques del Molinar i son Pardo.

També es projectarà El foc inoblidable. El documental de la Patum, dirigit per Carles Seuba (2006), que ofereix una aproximació a la festa de la Patum que des del segle XIV se celebra a Berga cada any durant el Corpus, a través dels seus protagonistes. Amb una mirada més recent, Sitges – sentiments de festa. 36 hores de gralles, trons i picarols, sota la direcció de Black Milk Studio (2014) és una aproximació a l’ànima i l’esperit de la Festa Major de Sitges, que celebren cada any en honor a Sant Bartomeu (patró de la vila) els dies 23 i 24 d’agost i conegudes popularment com les 36 hores.

També hi haurà oferta en anglès. Knots and Holes. An essay film on the life of nets, de Mattijs van der Port (2018) és una pel·lícula d’assaig antropològic que observa les diverses xarxes que trobem en diferents contextos a Bahia (Brasil) (des de xarxes de pesca fins a delicades xarxes d’encaix), i les emocions i sensacions associades a elles. I un tast del país convidat és el documental sobre la fabricació artesanal de cistells als Països Baixos.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article