Notícia

La memòria del confinament, història d'un trencament

El Museu de la Mediterrània recull objectes, testimonis del món de la cobla i fotografies que mostren el punt d'inflexió de la crisi de la Covid-19

SardanesExposicions
Una imatge d'una mascareta
Una imatge d'una mascareta

Periodista i realitzador audiovisual

A hores d'ara no sabem si la Covid-19 marcarà un canvi més o menys irreversible en els nostres comportaments, però des de l'àmbit de l'etnologia hi ha instruments per realitzar el seguiment de la resposta ciutadana als canvis que ha suposat aquesta greu crisi. Des de l'inici del confinament el Museu de la Mediterrània, de Torroella de Montgrí, juntament amb la Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya, on pertanyen el Museu de la Pesca de Palamós, el Vinseum de Vilafranca del Penedès, entre d'altres, hi ha la voluntat de documentar aquest trencament històric amb allò que havíem anomenat normalitat.

"Ens hauria agradat disposar d'elements, objectes, testimonis escrits, d'altres moments històrics; enguany tenim els instruments (personal tècnic, institucions...) i vam decidir que des del principi del confinament s'havia de documentar", explica Gerard Cruset, director del Museu de la Mediterrània. El museu de Torroella de Montgrí estableix el treball sobre la memòria de la Covid-19 sobre tres línies estratègiques: una crida entre la ciutadania del Baix Ter per tal que lliurin al museu tot aquell material relacionat amb la pandèmia i el confinament. La realització d'entrevistes a directors de cobla per documentar com va afectar aquestes agrupacions musicals la pandèmia, i una sèrie de reportatges fotogràfics que mostren la vida al llarg dels mesos del confinament. "Cadascuna de les línies de documentació és un work in progress, ja que el nostre interès és l'exposició de com la ciutadania, i una expressió musical tan arrelada com la cobla s'ha relacionat amb la pandèmia", matisa Cruset.

 

La història darrere els objectes

En aquesta crisi els objectes ens parlen: des de les primeres mascaretes cosides a les llars amb teles, quan encara les farmàcies no abastaven les reglamentàries (FPP2), o pantalles protectores facials que una empresa dedicada al sector del plàstic va fabricar en els pitjors dies de la pandèmia, deixant de banda la seva producció habitual. Així com llençols penjats als balcons amb missatges positius, enregistraments de cançons on cada intèrpret s'unia als altres via l'edició de multipantalla, etcètera. "La feina actual és recollir els elements de la memòria del confinament, ens trobem en una primera fase de documentació que no ha acabat", exposa el director del Museu de la Mediterrània.

Si bé encara és d'hora per saber què es farà amb aquest patrimoni, Cruset avança que la Xarxa de Museus d'Etnologia té programada una reunió per a la tardor on es tractarà com en els propers mesos cada museu aportarà la documentació recollida. A partir d'aquí poden crear-se projectes de major abast, sigui un llibre, una exposició, etcètera.

 

La cobla en temps de confinament

En aquest aspecte, el Museu de la Mediterrània i el seu Centre de Documentació posa especial èmfasi en la cobla i les músiques populars. És per això que des de l'inici del confinament, el projecte de memòria que coordina Cruset s'ha posat en contacte amb músics i directors de cobla per entrevistar-los. "Hem vist des de les primeres reaccions, en què, com tots, ens pensàvem que això passaria en unes setmanes, fins a l'acceptació de la realitat, i com les cobles s'hi han adaptat", exposa Cruset, que pretén realitzar una segona sèrie d'entrevistes a la tardor. "Hem demanat als músics que s'enregistrin si actuen en Festes Majors o aplecs aquest estiu, però també volem veure l'evolució de les cobles en aquest període temps". Com ens hem acostumat a la mascareta, als seients amb distància de seguretat...

Anàlogament, durant la tardor també es durà a terme una nova sèrie de fotografies de la vida local que mostrin l'adaptació a aquesta nova realitat.

"És la història d'un trencament, i ens havíem de posar a treballar en temps present per recollir el màxim d'elements que ens permetin entendre l'abast d'aquesta ruptura. Tanmateix aquesta recol·lecció no pot acabar ara, durant l'estiu; hem de documentar com continua, perquè el compromís no és només recollir objectes, entrevistes o fotografies, sinó entendre la història que hi ha al darrere i com la vivim". La reflexió de Cruset inspira el títol d'aquest article, i des d'aquestes línies humilment s'aconsella que serà difícil trobar millor títol a qualsevol recull, exposició o llibre que es vulgui fer d'aquests temps, de vegades dolorosos, que han ensenyat tant aspectes negatius com positius de la nostra societat: "Història d'un trencament".
 

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article