Notícia

El llibre que recupera les rondalles del port de Cantó

Gerard Canals és l’autor de 'Les rondalles del Peirot'

Publicacions
Imatge de Llagunes, on s'inspira una de les rondalles
Imatge de Llagunes, on s'inspira una de les rondalles

Ossos, serpents, llops, reis, revinguts, dimonis, bandolers... La gamma de protagonistes que apareix  a Les rondalles del Peirot, on Gerard Canals ha recollit trenta-dues llegendes de les muntanyes del port de Cantó per adaptar-les en format conte, és amplia.  El llibre, il·lustrat per David Granató, reforça l’aposta que Edicions Sidillà està fent per recuperar la literatura oral de Catalunya a través de la col·lecció La Talaia.

Les rondalles s’estructuren en vuit apartats, segons la tipologia dels personatges o els episodis que les protagonitzen: pastors, traginers, caçadors i bandolers; supersticions i remeis populars; bèsties salvatges i de bestiar domèstic; fets històrics; sarraïns; persones encantades; menairons; i finalment, bruixes i bruixots. Com a cloenda de cada història, Canals esmenta l’informant que li ha proporcionat. D’altra banda, l’obra també incorpora un índex geogràfic i un glossari per a facilitar-ne la lectura.

Tal com s’especifica en la introducció, tenen un interès que transcendeixen l’àmbit local. Són una introducció a les rondalles de les valls pirinenques, on l’isolament entre els diferents nuclis de població ha permès preservar aquest ric patrimoni. El títol de l’obra fa referència al Peirot, un personatge grotesc que ballava a les places de molts pobles pirinenques durant el Carnestoltes, “la imatge popular de la fam i la misèria”, que “es representava com un bosquerol desventurat, pidolaire i rodamon”.

Concretament, les rondalles han estat recollides en els següents municipis del port de Cantó, un pas que connecta les conques del riu Segre i Noguera Pallaresa: Guils del Cantó, Solans, Vila-rubla, Biscarbó, Castellàs del Cantó, Junyent, Freixa, Miravall, Berén, Llagunes, Rubió, Pallerols del Cantó, Avellanet, Cassovall, Canturri, la Guàrdia d’Ares, Taús i Castellbò.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article