Notícia

Conversa sobre el passat, present i futur de la música en temps d'incertesa

Com afecta la pandèmia a l'ensenyament de la música i el funcionament dels cors al nostre país?

AssociacionismeCant coral

Ens trobem a la sala Antoni Nicolau, més coneguda com la peixera del Conservatori Municipal de Barcelona. Una sala plena d’història i testimoni d'exàmens, concerts i audicions de l'alumnat. Lito Iglesias, director del Conservatori Municipal de Barcelona i violoncel·lista; Bruno Nájera, president de la Federació de Cors de Clavé i productor d’espectacles, i Zseta Llebot, comissària del bicentenari Clavé 2024 i violista, reflexionen sobre la música i les corals després de la pandèmia, l'amateurisme i la figura de Josep Anselm Clavé.

Bruno: Veig que el nom de Clavé llueix en les galeries altes juntament amb el nom d'altres grans compositors.

Lito: El Conservatori és un edifici d’estil modernista inaugurat el 1928 a la ciutat de Barcelona. És obra de l'arquitecte Antoni de Falguera, que era llavors l'arquitecte municipal. L’Escola Municipal de Música de Barcelona, i la Banda Orquestra Municipal daten del 1886. Van ser dirigides pel mestre Josep Rodoreda

Bruno: Josep Rodoreda va ser continuador del mestre Anselm Clavé i el va succeir a la direcció de la Societat Coral Euterpe.

Zseta: Veig que tenim un nexe d’unió entre les dues institucions que avui representem. Nosaltres som la federació de cant coral pionera a Catalunya i també a l’Estat. La nostra arrel és catalanista, republicana i obrera.

L: El terme obrera em recorda a l'associació obrera de concerts fundada el 1926 a iniciativa de Pau Casals. L'orquestra Pau Casals, que enguany celebra el primer centenari, va néixer amb un gran compromís social. Aquesta formació va viure un moment especialment memorable i emotiu el juliol del 1936 quan Ventura Gassol va arribar a l'assaig de la Novena Simfonia de Beethoven i va comunicar que acabava d'esclatar la revolta militar i el concert se suspenia. El mestre Pau Casals va demanar als músics que com a comiat toquessin el darrer temps de la novena simfonia de Beethoven. Dies després, en Pau Casals es va exiliar definitivament.

Z: L'associació obrera de concerts, que en Pau Casals va finançar amb els seus diners, va morir en esclatar la Guerra Civil. Plenament en sintonia amb els ideals de Clavé, l'associació obrera de concerts volia fer arribar la música, la cultura i l'educació a tothom.

Hem parlat de passat, però parlem ara del present: Com heu viscut l’impacte de la pandèmia al conservatori Municipal de Música de Barcelona?

L: Certament el conservatori és singular, per exemple, en el que anomenem grups estables: entenc un grup escolar que ho pugui ser, que comparteixen un aula i uns espais però en el nostre cas hi ha excepcions. No podem tenir infinitat de grups i, sigui com sigui, necessiten distància i mascareta.

B: Tots els que dirigim institucions coneixem la singularitat dels estudiants i cantaires, i també del professorat o les direccions musicals.

Z: Quin serà el màxim d’alumnes a les aules del Conservatori?

L: Reduirem l’aforament a la meitat d'alumnat per grup. Les classes teòriques s'acolliran a un format híbrid. Això vol dir que una part del grup assistirà de manera presencial i l’altre telemàticament, i s’alternaran setmanalment.

B : Classes híbrides a les assignatures teòriques només?

L: Bé, les classes d'instrument, com són individuals, no quedaran afectades, però els conjunts instrumentals i corals, es desdoblaran en grups més petits, i si això implica una reducció d'hores. Es podran recuperar més endavant.

Els assajos grupals afecten també les corals no?

B: En aquestes darreres setmanes estem fent proves pilot amb algunes de les nostres societats corals claverianes. Al setembre, com és també el vostre cas, adaptarem els assaigs als protocols del món coral que recentment s’han publicat. Entenc que la nova realitat ens demana que ens reinventem, reactivar la cultura el més aviat possible, continuar amb els assaigs, però la salut dels nostres cantaires, directors i directores ens preocupa moltíssim.

Durant un temps els concerts comportaran una feina extra per a l’estudi de la vigilància de la salut dels cantaires i els músics abans de l’estrena, a part de la qualitat i excel·lència del concert. Crec que també els assaigs seran híbrids com vosaltres heu explicat.

L: Una classe telemàtica d’instrument té molts inconvenients. Un d'ells és el retard o latència que es produeix, però almenys es pot establir un diàleg entre l’alumnat i el professor. Però una classe de conjunt és musicalment i acadèmicament impossible.

Pel que fa als concerts, tenint present l’aforament de l’escenari, només hi podran participar uns 20 músics. L’accés a l'auditori s'efectuarà per diferents portes i passadissos, i seguint fluxos de persones que evitin aglomeracions.

[Canviem d’espai i ens dirigim al despatx del director. Està decorat amb fotografies dels mestres i professors que han ostentat la direcció del centre. Un ordinador trenca amb modernitat aquest petit santuari.]

B: Però els músics també han de portar mascareta com els nostres cantaires?

L: En la majoria d'experiències de concerts post-pandèmia, com han estat al Gran Teatre Liceu, a festivals i altres concerts, hem vist com els instrumentistes de corda porten mascareta per tal de reduir la distància entre ells.

Els instruments que tenen més risc de propagació de la covid-19 són els de vent, i en especial la flauta travessera.

Una orquestra professional haurà d’invertir en infraestructures de protecció però les orquestres més modestes hauran de buscar altres solucions.

B: Moltes de les nostres corals canten en ocasions excepcionals acompanyats d’instruments o d’una orquestra. En aquests moments em ve al cap els concerts de festa major del cor d’homes La Lira de Sant Cugat del Vallès que canten amb la Cobla Sant Jordi, a Vilafranca del Penedès i moltes altres localitats on els nostres cors federats ofereixen el millor dels seus concerts a fi de curs. Els Cors de Clavé oferirem al setembre un concert per a petit cor i orquestra de cambra a les festes de la Mercè de Barcelona i haurem d’estudiar la manera de fer un concert saludable.

Z: Per canviar una mica de tema: Parlem ara de futur i de la cultura que volem. Nosaltres som una federació de cant coral amateur, d’entitats treballadores i amb una gran tasca associativa i popular. Volem saber:

 Què és el món amateur pel director d’una institució formadora dels futurs músics? Com ens veieu?

L: Malgrat que al marbre de la porta de l’edifici encara es rememori l'antic conservatori superior, des de la implantació de la LOGSE, en aquest edifici s'imparteix el grau professional de música i a l’ESMUC els estudis superiors.

Un cop graduat, l'alumne decideix si continuar amb els estudis superiors o no. El perfil majoritari dels nostres estudiants és l'equivalent al dels de secundària i batxillerat.

Tinc molt clar que el nivell dels músics amateurs és l’indicador del nivell musical d’un país. No hi ha cultura musical si no hi ha participació en el fet musical.

Contractar una orquestra estrangera per a realitzar un concert a Barcelona no és crear cultura. L'exemple el tenim al centre d'Europa on és habitual trobar que tenen a casa un piano, que canten en família, aprenen el llenguatge musical a l’escola. Els amateurs omplen les sales de concerts i són els que valoren i gaudeixen més dels concerts. La música clàssica, el cant coral i l’art no són un objecte de luxe d'uns pocs privilegiats.

Els amateurs són el veritable motor de la cultura.

Un cop finalitzi els seus estudis, una part de l'alumnat triarà continuar un Grau Superior de Música, i l'altre incrementarà el gruix d’amants de la música, de la mateixa manera que feu els federats dels Cors de Clavé amb els vostres amateurs del cant coral.

B: El Mestre Clavé tenia molt clar que agremiar, associar un grup d’individus i integrar-los a la disciplina del cant coral els faria molt més forts i feliços. La formació i el foment pel gust de l’art, la música i el cant coral va ser una de les grans fites del mestre Josep Anselm Clavé. Va ser l’ideari del cant coral com a espectacle popular per a totes les classes socials amb el genuí gènere dels balls corejats als jardins del Passeig de Gràcia. Aquests balls van educar la societat en l’art i també van ser un gran vehicle de cohesió entre els treballadors i els amos de les fàbriques que es donaven la mà en aquests esdeveniments Us heu fixat que les sales de concert s’assemblen a les antigues fàbriques? Es van fer servir els materials típics de l’arquitectura fabril per exemple en el Palau de la Música catalana o fins i tot l’arquitectura d’aquest edifici emblemàtic que és el Conservatori Municipal obra d’un arquitecte seguidor d’Antoni Gaudí.

Z: I la cultura popular s’imparteix en aquest Conservatori?

L: El pla d'estudis del conservatori inclou conjunts corals i classes de cant. Un dels conjunts més emblemàtics és, sens dubte, la cobla dirigida pel Jordi Figaró, concertista de tenora i flabiol. Tampoc ens oblidem de les danses populars del renaixement i de les danses populars catalanes. En la sala on hem iniciat la conversa l'alumnat participa tots els anys en coreografies al pur estil dels esbarts dansaires.

Z: La cultura en totes les seves manifestacions i colors ens fan ser millors persones, ens donen benestar. Està clar que és un bé social que no pot ser privilegi d'uns pocs sinó de tota la societat. Us agraeixo a tots aquesta conversa i per acabar deixeu-me donar pas a les paraules del mestre Clavé, és el seu llegat a la cultura del futur:

 

Associeu-vos i sereu forts,

instruïu-vos i sereu lliures,

estimeu-vos i sereu feliços.  - Josep Anselm Clavé

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article