La tècnica constructiva de la pedra seca, que consisteix a col·locar, combinar i encaixar pedres, més o menys treballades i de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi, es considera un art ancestral propi del paisatge rural català, estès en tots els dominis de la llengua, però també en països com Grècia, Suïssa, Xipre, Itàlia, Eslovènia i França.

Parlem d’un material, però també d’una tècnica i una habilitat precises del constructor, que aconsegueix i transforma els materials en el lloc de construcció per minimitzar els esforços i treure’n el màxim rendiment. Sens dubte, la construcció en pedra seca evidencia com l’home s’ha adaptat al seu entorn físic, en aquest cas, bastint construccions lligades a l’activitat agrària, però també a altres usos, perfeccionant les edificacions i transmetent els coneixements i tècniques al llarg dels segles. Un patrimoni cultural i paisatgístic de gran valor a arreu del territori, que ha estat reconegut per la UNESCO incloent-lo a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

El llibre Tècnica de construcció de murs en pedra seca (Dalmau editors, 2020) posa el focus en la construcció en pedra seca a França, amb unes característiques constructives molt marcades. De fet, el sistema francès ha aconseguit normativitzar la seva manera de construir en pedra seca i dotar-la d'una certificació tècnica. Segons dades de l’Observatori del Paisatge de la Generalitat, el 2017 prop de cent seixanta persones van obtenir el certificat acreditatiu d’obrers professionals de la pedra seca al sud de França, amb una important presència als departaments de la Catalunya Nord. El llibre vol ser una referència de les dues formacions reglades de construcció en pedra seca que s’imparteixen a França.