Notícia

La vida quotidiana del passat del Poble-sec, en un llibre

‘Poble-sec desaparegut’, de Josep Guzmán i Arnau López, recull prop de 200 imatges del barri barceloní

Publicacions
La vida quotidiana del passat del Poble-sec, en un llibre
La vida quotidiana del passat del Poble-sec, en un llibre

Festes majors que duraven tres setmanes, oficis desapareguts com els dels carreters o els lleters, la cara canalla del Paral·lel quan aquesta avinguda era coneguda com el Broadway barceloní, el treball a les fàbriques on va sorgir la llavor de l’anarquisme i el sindicalisme... Aquestes són algunes de les escenes i històries que rescata l’obra gràfica Poble-sec desaparegut (Efadós, 2020), on els autors –l’historiador Arnau López i Josep Guzmán, membre del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC)– conviden a passejar-nos pel passat d’aquest barri que, malgrat ser un dels més joves de Barcelona –el 2019 va celebrar el 150 aniversari– està ple d’història i de personalitat.
 

Segons explica a Tornaveu Josep Guzmán, “el llibre defuig l’àlbum de fotografia: el que hem volgut és contextualitzar les fotos, explicar els fets històrics que estan succeint en el moment en què es va prendre aquella imatge”. Així, hi ha prop de dues-centes imatges de molts temes i des de moltes mirades diverses, que retraten les festes, els comerços, les escoles, el treball... en resum, “la quotidianitat desapareguda del Poble-sec”.

És un viatge de prop d’un segle, des dels inicis del barri, l’any 1869, fins a la dècada dels seixanta. El lector hi trobarà imatges i anècdotes curioses com la figura dels censors als balls de les festes majors, “que vigilaven que entre les parelles corregués l’aire”, alguns oficis perduts, com el dels carreters, que transportaven diàriament els treballadors a les moltíssimes fàbriques que llavors ocupaven la part baixa de falda de Montjuïc. Les imatges reflecteixen sobretot una quotidianitat que es vivia sobretot als carrers i amb el veïnatge abans que –com també passa a molts altres barris de Barcelona– el barri fos assaltat pels cotxes, la gentrificació o l’especulació.

Les mirades i les veus del veïnatge

La gran part de les fotografies del llibre provenen de particulars i les han proporcionat els mateixos veïns i veïnes. Ells són també qui han explicat als autors les vivències i els records que hi ha darrere de cada imatge. Totes les fotografies s’han recuperat i escanejat abans de retornar-les als seus propietaris, i han quedat incorporades a un arxiu fotogràfic del barri, que ja té prop de 4200 fotografies.

Un immens arxiu que, segons explica Guzmán, pot servir per donar continuïtat al projecte, perquè la idea és seguir explorant el barri amb publicacions monogràfiques, dedicades a les festes, els oficis i les botigues, el Paral·lel, etc.

El llibre, publicat per l’editorial Efadós, forma part de la col·lecció “Catalunya Desapareguda”, que pretenen retratar un univers que ja no hi és amb l’objectiu d’entendre millor els nostres dies.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article