Notícia

Catifes confinades a les esglésies per celebrar el Corpus

La Federació Catalana d’Entitats Catifaires encatifa el claustre de la catedral de Barcelona i l’església de Montserrat

Catifaires
Les catifes del Corpus es van poder veure per primer cop al claustre de la catedral de Barcelona
Les catifes del Corpus es van poder veure per primer cop al claustre de la catedral de Barcelona


Enguany les catifes d’art efímer tradicionals de la festa del Corpus han estat també confinades, com totes les activitats al carrer. La Federació Catalana d’Entitats Catifaires considera imprescindible que les catifes hi siguin presents com un element tradicional del Corpus Christi, per tal que no es deslliguin d’aquesta festa que justament n’és el seu origen. Amb aquest objectiu, la federació va aconsellar a totes les entitats federades que elaboressin almenys una catifa dins les esglésies perquè als oficis –fossin oberts o tancats– hi hagués la presència d’una catifa, mantenint així la tradició.
 

La Federació Catalana d’Entitats Catifaires ha participat de manera col·lectiva en la celebració dels 700 anys del Corpus a Barcelona amb l’elaboració de tres catifes al claustre de la Catedral –prop de l’Ou com balla–, per on passà la processó. Per primera vegada, lluïren les catifes d’art efímer en un espai privilegiat que visità moltíssima gent, aconseguint així l’objectiu que fossin presents al pas de la custòdia. En les catifes hi van participar 18 catifaires, procedents de les Catifaires d’Acció Cívica Calderina, de Cultura i Tradició de Ripollet, de Corpus de la Garriga, del Foment de Sitges i del Casal de Mollet del Vallès, que van estar treballant des de les vuit del matí fins les set de la tarda.

El dissabte de Corpus, 23 catifaires catalans d’Acció Cívica Calderina de Caldes de Montbui, de Cultura i Tradició de Ripollet, d’Estores del Raval de Blanes i del Foment de Turisme de Sitges pujaren a Montserrat per oferir a la Moreneta, en memòria del company Joan Novell, una catifa amb els símbols de l’Eucaristia, que per primera vegada es faria al passadís central de la basílica. Amb tot el respecte i l’emoció que comportava tant preuat espai, amb només sis hores de temps, s’elaborà una catifa de gran qualitat de la que en ressalta –per la seva acurada expressió– la cara de Crist, feta per Pere Padró, president de Cultura i Tradició de Ripollet.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article