Notícia

Com serà la cultura catalana després de la COVID-19?

El CoNCA ha impulsat la tribuna '150 veus per a la cultura de demà'

Associacionisme
Figura falconera davant la Catedral de Barcelona
Figura falconera davant la Catedral de Barcelona | Ajuntament de Barcelona

Quina incidència tindrà la COVID-19 pel futur de la cultura catalana? És la pregunta en voga entre els activistes i gestors culturals. Per a respondre-la des de moltes perspectives, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts ha impulsat la tribuna pública 150 veus per a la cultura de demà, a través de la qual cada dia es publiquen dos articles breus sobre el futur immediat de diferents sectors culturals.

Entre les gairebé cent intervencions que ja s’han publicat, s’han publicat idees molt interessants en l’àmbit de l’associacionisme cultural. Rosa Maria Provencio, presidenta de l’ENS de l’Associacionisme Cultural, apunta en una doble necessitat: la d’incorporar les dinàmiques de teletreball de manera permanent, i alhora, la importància de recuperar els carrers per a celebrar activitats festives com més aviat millor.

En la mateixa línia s’expressa Jordi Cubillos, per qui la crisi ha tornat a demostrar que la cultura, i especialment l’associacionisme cultural, és la “germana pobra” de les administracions. El membre de la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya apunta que en cap cas podem definir la situació actual com a “nova normalitat”, atès que la normalitat està associada a l’ocupació del carrer i els espais públics. Un argument molt semblant al defensat per l’antropòleg Guillem Soler, per qui “fins que la cultura popular no torni al carrer, no ens podem enganyar parlar de normalitat, ni que sigui nova”. L’exgerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya reivindica que s’ha de reivindicar el retorn econòmic de la cultura popular, però també el benestar i la salut física i mental que proporciona.

Des d’una mirada més estratègica, Joan-Ramon Gordo fa unes breus pinzellades sobre el pes històric que ha jugat l’associacionisme cultural i destaca alguns dels reptes globals que ha d’afrontar, entre els quals esmenta la gestió d’equipaments públics, la neutralització de l’intervencionisme de les administracions i la diferenciació nítida entre el model del voluntariat i el de l’associacionisme.

En l’àmbit de la composició musical, Martí Ferrer apunta que Catalunya no viu una situació de normalitat, atès que no són prou conegudes les peces clàssiques, els compositors vius més destacats ni tampoc els compositors emergents. El director de cors es mostra especialment crític amb la divulgació del patrimoni musical català: “Algú s’imagina que amb els nostres clàssics literaris ens limitéssim a assegurar la conservació dels manuscrits sense fer-los accessibles als lectors?”, pregunta retòricament. També en l’àmbit musical, aquest cas la música d’arrel, el director del Festival Tradicionàrius Jordi Fàbregas reclama que les administracions posin fil a l’agulla en l’aplicació de les vint mesures proposades en el Manifest per la música de la terra.

Finalment, moltes reflexions també apunten en la necessitat de crear noves dinàmiques organitzades basades en la cooperació. Jordi Fosas, director de la Fira de Mediterrània de Manresa, emplaçada a “trencar les estructures feixugues per afavorir el treball de col·laboració (...) i a vertebrar circuits de creació”. En una línia semblant, Maria Carme Jiménez reclama enfortir les “xarxes sectorials” i afavorir la “incorporació del públic com a agent de cultura”. Per la directora de l’Institut Ramon Muntaner també és molt important donar més pes a les noves tecnologies i fer més evident el retorn econòmic de la cultura.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article