Notícia

Un llibre reivindica Enric Vigo, ambaixador de les danses dels Pirineus

L’historiador Ignasi Ros i l’Ecomuseu de les Valls d'Àneu publiquen el manuscrit inèdit del folklorista pallarès

Publicacions
Ignasi Ros ha transcrit i editat el manuscrit d'Enric Vigo
Ignasi Ros ha transcrit i editat el manuscrit d'Enric Vigo | Ecomuseu de les Valls d'Àneu

Prop de 140 danses i balls cantats de molts pobles del Pallars, i també informació sobre el seu context i notes sobre els costums, les llegendes i els rituals de la zona, recollits fa més de 100 anys. Tota una àmplia i valuosa informació inèdita que ara es posa a l’abast del públic en Records de les danses antigues de la meva terra (maig 2020), que publiquen L’Ecomuseu de les Valls d'Àneu i l’editorial Garsineu. L’obra vol recuperar de l’oblit el músic i dansaire pallarès, Enric Vigo, una figura clau en l'eclosió i la divulgació de les danses de l’Alt Pirineu a Catalunya a principis del segle XX.
 

Malgrat la seva importància cabdal en la difusió de les danses i balls populars, Enric Vigo ha estat un gran desconegut, tant a Catalunya com al Pallars, la seva terra natal. Músic autodidacta, Vigo va formar part de diferents orquestres de l’època que anaven de poble en poble tocant balls per les festes majors. Tot aquell bagatge i se’l va endur a Barcelona, on va emigrar de jove a principis del segle, i allà el va introduir als esbarts dansaires que començaven a formar-se.

Juntament amb Mossèn Vicenç Bosch, d’Esterri d'Àneu, Vigo va ensenyar tot el repertori que havia après al Pallars al primer esbart que es creà a la capital catalana. Per tant, sobre el 1910, totes les danses que ballaven els esbarts dansaires de Barcelona eren de repertori estrictament pallarès.

Entre els anys 1912-1914, Vigo va escriure recopilar en un manuscrit, Records de les danses antigues de la meva terra, totes aquestes danses i balls cantats de molts pobles del Pallars. El document va ser adquirit per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que el va preservar dins el seu gran arxiu de música i cançó popular, un arxiu que va estar amagat entre Suïssa i Barcelona per preservar-lo des de 1936 fins a1990, quan les dos branques de l'Arxiu de l’Obra del Cançoner popular de Catalunya van sortir de la clandestinitat i es van reunificar a la seva seu actual, a l'Abadia de Montserrat.

Recull de 140 danses

L’obra que ara es publica és el resultat de quatre anys de treball, en què l’historiador i tècnic de l’Ecomuseu Ignasi Ros ha estudiat i transcrit el manuscrit. En el llibre apareixen citades unes 140 danses, de les quals una trentena són les que han estat presents als repertoris dels esbarts dansaires de principis de segle XX, algunes de les quals encara es ballen. Hi figuren molts balls cantats, com les corrandes, també parla dels balls pallaresos al voltant de les fogueres de Sant Joan i Sant Pere. Per Ros són molt valuoses també la informació i documentació que hi ha sobre el context, les llegendes, els rituals i detalls de les festes majors del Pallars, en una època en què la tradició oral era molt viva i que ens apropa a visions de la segona meitat del segle XIX.

El llibre conté també un pròleg de l’exconseller de Cultura i exdirector general de Cultura Popular, Lluís Puig, una anàlisi de l’etnomusicòloga Anaís Falcó Ibáñez sobre el significat i l’originalitat de l'aportació del manuscrit de Vigo i una aproximació biogràfica a la vida de l’autor i a la història del manuscrit a càrrec del mateix Ignasi Ros.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article