Notícia

La Patum, vista des de la filosofia

Joaquim Sala publica el llibre ‘La Patum. Els humans entre la Terra i el Cel’

Aplecs i festesPublicacions
Portada del llibre de Joaquim Sala i Pujolràs
Portada del llibre de Joaquim Sala i Pujolràs

Fa només uns mesos l’historiador Albert Rumbo ens parlava de la Patum des de la política, com una eina de propaganda i campanya usada pel poder. Ara, Joaquim Sala i Pujolràs ens proposa apropar-nos a la festa des de la filosofia, i ho fa a través de dos grans pensadors, Panikkar i Nietzsche. L’autor, doctor en filosofia, explica que la Patum pot ser interpretada com una lluita entre el seny i la rauxa i analitza com ha evolucionat des de la seva veneració religiosa a una espiritualitat laica.
 

Aquesta setmana Berga havia de sortir als carrers per la seva gran festa. Però arran de la situació d’emergència sanitària la celebració s'ha traslladat, en una versió confinada, als balcons, a les xarxes i també als llibres. El passat mes de març, tot just abans de declarar-se l’estat d’alarma, es presentava a Berga La Patum. Els humans entre la Terra i el Cel (Edicions de l’Albí, 2020), en què l’autor, Joaquim Sala i Pujolràs, ha volgut reflexionar sobre què pot aportar la filosofia a aquesta festa.

Inspirant-se en la mirada de Raimon Panikkar, Sala considera que la Patum, una festa secularitzada, no està malgrat tot allunyada del seu origen religiós: el que ha fet és canviar «la veneració religiosa per una espiritualitat laica»; en ella, les emocions i el respecte són “viscuts com si fossin religiosos, tot i que plens de gresca vital”.

A través de Nietzsche (“Déu ha mort”) i de la tragèdia grega, Sala ens presenta la Patum com una tensió entre el déu Apol·lo, que reflecteix el seny, la llum i l’ordre; i el déu Dionís, representant de la rauxa, el desbordament vital, la gresca. Entre els pols, la festa adquireix la seva autonomia plena, i assoleix una dimensió estètica, artística.

La Patum de Berga s’ha convertit en una festa universal, declarada per la Unesco Patrimoni Cultural de la Humanitat, L’autor, nascut a Centelles però veí de Berga des de fa 40 anys, va confessar a la presentació que ara, “més que saltar la Patum a la plaça, la penso”.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article