Notícia

Les auques, relats de vida que s’adapten als nous temps

La primera auca documentada a Catalunya data de 1633

Publicacions
Portada del portal 'La paret de les auques'
Portada del portal 'La paret de les auques'

Quaranta-vuit imatges encasellades en una vinyeta d’una sola pàgina, tocs d’humor o de sàtira, un esdeveniment històric, una biografia, una llegenda o una història de la quotidianitat, tot plegat, acompanyat de versos de dues línies que fan un rodolí al peu de cada imatge. Un còctel que fa úniques les auques, un producte genuïnament català –si bé no exclusiu- tan arrelat a la nostra cultura popular que s’ha convertit en el millor exponent de tot el gravat popular català, i amb un marcat caràcter lúdic.

Les primeres auques documentades daten de 1633, amb una referència en un document expedit a Barcelona que titlla el joc de l’auca de “dolent i traïdor”. Però el joc més antic és de l’any 1676, un gravat de Pere Abadal de Moià, l’auca del Sol i la Lluna. Tenia vinyetes rodones, disposades en 6 rengles de 8 vinyetes. Al segle XVIII l'auca ja pren la disposició actual de 8 rengles de 6 quadrats o rodolins cadascuna.

Al segle XIX, les auques van prendre un tarannà plenament pedagògic i va enriquir les seves temàtiques: faules morals, biografies, històries o fins i tot el resum d'obres de teatre i altres espectacles. Aquest fet va significar el floriment de tot un fenomen literari i editorial tant als Països Catalans, arribant a difondre’s a Madrid i Castella, amb el nom d’aleluya (un derivat de les nombroses estampetes religioses que llavors es repartien a les esglésies). Els adults les llegien als seus fills i els servien per jugar. Les auques es difonien a través de fulls de format gran foli que fins a mitjan segle XIX s'il·lustraven amb xilografies i a partir d'aleshores també amb litografies. Amb el canvi de segle la producció va disminuir molt, i sovint tan sols es reproduïen les auques arcaiques i primitives per a una distribució popular, sovint amb la col·laboració dels dibuixants del moment. Sens dubte, les auques constitueixen un precedent molt clar del modern gènere del còmic.

I han arribat als nostres dies? Continuen interessant als més petits? El projecte la paret de les auques (www.auques.cat) testifica la vigència d’aquest gènere. La idea va sorgir l’any 1997 a l’Institut d’Ensenyament Secundari Pius Font i Quer de Manresa. En el seu espai virtual es va crear una paret dedicada a les auques sobre diferents autors o temes de Llengua i Literatura Catalana. Hi ha rodolins sobre Ausiàs March, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, La Renaixença, Josep Pla, etcètera, i altres temes relacionats amb la cultura catalana, però també auques i badalls. La feina la fa un professor jubilat, en Joan Vilamala, que desgrana per als alumnes i per a tothom qui vulgui fer-hi un passeig virtual. Alguns d'aquests versos els han transformat en forma i color, de vegades dibuixants professionals o, de vegades, els mateixos alumnes d'escoles i instituts que s'han posat a il·lustrar-los.

La paret de les auques conté a hores d’ara 286 auques, la majoria de les quals il·lustrades, i més de 23.000 versos. Hi ha, per exemple, una auca del cantautor Raimon, una de Feliu Formosa, una auca del llaç groc i, fins i tot, una auca del coronavirus. Tot plegat, per acostar cultura popular, però també temes d’actualitat, als més joves, adaptant eines amb segles d’història a la vida actual i les noves tecnologies.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article